¿Y qué pasa cuando no quieres que el año nuevo te traiga una vida nueva? Si lo que quieres es la que tenías... ㅠ
Dentro de un rato iremos a cenar y a dar vueltas por la ciudad hasta que se hagan las 12.
Pero de momento, mientras escucho la bso de shortbus, os deseo un feliz año!!
¡Besos a todos y a todas!
Ahir vaig passar la Nochebuena més estranya de la meua vida. Sense família, gambes, fideus o nadales. Res de res. Sense llumenetes, pessebre ni estrenes. Sense turró de xocolate ni de xixona. Ací el esperít nadalenc eixe que diuen no està tan desenvolupat, encara que de creients tocats del perol també n'hi ha.
De fet al principi del dia no tenia gaire clar que la cosa s'animara i ja em veia a la resi sola tota la nit >.< Menos mal, menos mal que al migdia uns de classe em van proposar de quedar. S'ha de dir que a Corea el nadal es passa amb el noviete o la novieta i que si no en tens... doncs quedes amb els altres amics desgraciats per celebrar-ho junts. Així vam fer, quatre nois i jo. Toma ya. No sé per què però ací tinc més amics que amigues... una cosa que no m'havia passat en la vida. De fet, fins fa poc podia contar els meus amics xics amb els ulls de la cara xddd (malo, malo el chiste xdd). El cas és que ahí estàvem mosatros cinc celebrant una 'solo party' en tota regla.
La veritat és que no va estar mal, vam riure bastant i va ser diferent. Diferent no és roí ni bo, és no igual. He de confessar, però, que l'any vinent miraré d'estar a casa per nadal... Perquè sí, m'ho vaig passar bé i quedar amb ells em va animar molt i em va traure la plorera del dia d'abans, però és que passar la Nochebuena a casa sempre m'ha agradat molt~~
Hui en canvi el dia ha sigut bastant merda, me l'he passant fent la maleta per demà que aniré a Seül i fent el trasllat a l'edifici d'enfront. Quina merda fer trasllats! La quantitat de coses que vas acumulant és increïble, veritat Ikram? ^^ I ara són les 7 de la vesprada (hora més que bona per sopar o haver sopat) i encara estic en la resi, escrivint això i sense haver sopat. El fet que vinga Àngels demà m'ha animat molt, tot i que he de reconèixer que em fa pal viatjar amb el fred que deu fer a Seül i amb lo dingy que ho passarem a Gyongju, juju. Deu ser que una es fa gran i la edat no perdona...
Bé, ara vos pose un parell de fotos d'ahir i vos deixe celebrant el nadal feliçment ^^ No en vaig fer gaire i pel que veieu tampoc no van eixir bé~
Després de anar a beure cervesa i soju, amb anèctoda quasi-violenta inclosa, l'únic que ens apetia era anar a un lloc calent i tranquil·let. Després de donar mil voltes vam acabar a l'única cafeteria oberta a eixes hores, Strada. Em va agradar. Potser serà la substituta del liadissimo a Busan ^^
En esta foto falta un dels xics, el més guapet, que va marxar abans.
Besets per tothom i bones festes!
PD: Com es diu Nochebuena en català?
Silvia gràcies pel teu mail. M'has animat molt i em feia falta.
A més, els discurs sobre els animals gays m'ha impactat.. jeje
Besets
O el que avui són 184 euritos... al meu compte bancari coreà ^_^
I això per provar de fer alguna cosa i esforçar-t'hi encara que des del principi ja sàpigues que no guanyaràs res. La diferència és que en este cas SÍ que vaig guanyar... lol.
He de dir que la decisió que donar-me el primer premi al speech contest de coreà no va ser justa. Hi havia gent que ja fa com tres anys que viuen ací i parlen perfecte. El fet de ser l'única no-asiàtica i d'haver memoritzat el discurs (d'aquella manera xd) va decidir el profe del jurat a donar-me el premi a mi.
Els dos nois que millor parlaven es van quedar sense res, ni segon premi ni tercer... Em va saber greu i tot per ells xd
Bé, i què farem amb tants diners??? O què hem fet, perquè el concurs va ser fa dos setmanes... ejem ^^
El que vam fer va ser convidar als amics més propers que tinc ací a beure unes quantes botelles de soju... Al final vam acabar bastant malament tots.
La resta dels diners... estaria bé estalviar-los, nops? ^_^ Però si algú em coneix ja sap que això no sé fer-ho massa bé i he decidit que millor me'ls gaste i em compre un mp3. Ara la qüestió és quin.
Hui han sigut eleccions generals a Corea. Encara no sé molt bé com va la política al país, però a vore si m'informe una miqueta i vos faig cinc cèntims o sís, com diu l'Ikram.
Sorry si últimament no pose fotos als posts, ja sé que aixina són més avorrits. En teoria a partir de hui, com ja hem acabat els exàmens tindré més temps per escriure al blog.
El dia havia d'arribar, no? Era una mica inevitable...
Al final la experiència no ha sigut com m'havia pensat. Ni tan especial ni tan detestable, simplement una experiència més.
Lo pitjor no va ser tant el moment en si, com el que va vindre després. El meu cos encara està patint les conseqüències...
Bé, que ningú no s'asuste, que menjar carn de gos no es per tant. L'oloreta sí que és una mica diferent i el gust també. No deixa de ser carn, però no és el plat que més m'agrada, ja ho puc ben dir.
Segurament va ser tot psicològic, però el cas és que quan vam acabar de sopar tenia unes ganes d'anar a un altre lloc i menjar una altra cosa que vamos...
Al final devia ser la combinació de tot, del gos, de tot el que vaig menjar i beure després i fins i tot el fred que vam passar mentre veiem la pluja d'estrelles...
El cas és que quan vaig arribar a casa m'esperava una de les potades més desagradables que he viscut. M'estalviaré detalls per no ferir a cap lector sensible, que ja sabem que n'hi ha alguns ^^
Sí que vull dir però, que a les 4.30 de la matinada em vaig despertar de cop i l'episodi es va tornar a repetir... Sort de la bossa de plàstic que m'havia deixat a mà...
Hui estic millor de la panxa, però em fa mal el cap. He dormit no sé quantes hore i estic milloreta, aixina que no vos preocupeu ^_^
Per cert, volia dur a Àngels a provar eixa delicatessen sense que ella ho sabera... Però ja no. No et preocupes que no ho faré i si ho faig no serà sense que ho sàpigues... hehe
Sorry per no actualitzar el blog gaire sovint. Ara estem en època d'examens finals i encara que no estic estudiant gaire, fins dimecres estaré ocupada.
Un beset a tothom~
Hola gent!!!
Com va tot per l'Autònoma?? Uf, les mamis ja deuen estar ben unfladetes, jiji.
Bé, com em sembla que llegireu el blog aviat, vos dedique un post per dir que em sap molt de greu no haver dit ni mu des que em va arribar el mail de la Míriam fa ja més d'un més i mig... Ejem, no hi ha excuses, què puc dir.
Bé, puc dir que en principi la idea era enviar postals a tothom i donar l'adreça del blog, però entre que sóc deixadeta, que a Busan costa trobar llocs on venguen postals i que les que hi ha fan una mica de pena... al final se m'ha passat. Això és el que puc dir. A vore si cola...
Em pregunte com van les coses per allí, si les mamis encara treballen, si el nou jefe és millor que el d'abans, si heu tractat bé a la nova becària de la Míriam i no l'heu espantada, si els pantalons de pana han tornat, si encara jugueu al Gran Dalmuti i als jocs eixos de planetes que no vaig acabar d'entendre~ ^_^
Mamis, al final com queden els noms dels xiquets? És que ja no m recorde xdd
Espere que estigueu bé i que vos estiguen cuidant molt ^_^
Mos, encara no he provat la carn de gos, però tu dóna'm temps... jejje. El que sí vaig provar dos cops són unes pupes de cuc de seda~~ no comment.
Pioner, m'ha alegrat molt vore que la vaca ha resucitat, pensava que ja no tornaria i que s'havia perdut per sempre.
Joan, els teclats coreans són bàsicament com els nostres. Escriure en coreà ja és una altra cosa, però com es fa servir un alfabet amb pràctica aprens fàcilment.
El Nuevo supose que ja fa temps que va tornar de Japó i que com és un friki s'ho va passar d'allò més bé... jujij
Vinga, records a tothom!!!Espere que estigueu bé ;)
Ja ens veurem per ací o per la vaca~ ^^
Besets
Sí, no ho he pogut evitar. he vist com m'anava el bittorrent i he flipat. Al principi a 600, després a 800 una estona. Jo ja estava flipant molt. I llavors ha arribat als 900... i quan ja havia passat un ratet, he tornat a mirar i... sí!!! ha pujat fins als mil!! Estic flipant!! ^_^
Ací teniu la prova:
PD: Si no ho veieu prou bé, feu clic per ampliar la imatge.
Hui no teniem classe a la uni i he de reconèixer que ha sigut el dia més gos que he tingut en molt de temps. Encara que he aprofitat per depilar-me i la veritat és que això a soles ja té molt de mèrit perquè la situació era insostenible, juijui.
A Corea ja ens ha arribat el fred i del bo. Ahir ja em vaig posar l'abric roig d'hivern que l'any passat potser vaig dur vint dies només. El cert és que duia tres capes de roba i l'abric i tot i així estava més gelà que un poll mentre esperava el bus~ com ho farem el més que vé? :S me pareix que m'hauré de comprar alguna cosa encara més abrigada. I això que no estem a Seül, on ja ha caigut la primera neu de l'hivern (첫눈).
Angelet, ja ho saps, quan vingues te duus la roba més calenteta que trobes per l'armari i medicines pal costipat! Mos congelarem, heu sas, vitat? ^^
Parlant del tema més polèmic dels últims dies, no puc evitar donar la meua opinió sobre la cumbre iberoamericana. Com a Eurovisió, ací va la meua votació:
La república independent de ma casa ha decidit per unanimitat que...
0 punts van a Chàvez, perquè encara que el comentari del sofre i el dimoni em va fer gràcia i encara que anzar siga un fatxa, he de reconèixer que no m'agrada com diu les coses.
0 punts van al rei (no puc posar-ho en majúscula~), perquè ha demostrat que no ha sabut estar quan li tocava aguantar. ell sí que no ha estat votat democràticament. Quina vergonya d'home xddddd
10 punts van a ZP, sí, em va impressionar com va reaccionar. Quina diplomàcia i quina manera de dir les coses en una situació tan tensa. No com els altres dos idiotes. Reconec que haver de defensar a anzar és una putada, però la part de "Creo que hay una esencia en el diálogo y es que para respetar y ser respetado, debemos procurar no caer en la descalificación. Se puede discrepar radicalmente de las ideas [...] sin caer en la descalificación" sobretot en un fòrum internacional, li va eixir molt bé. En això molt bé, ZP ^^
Em fa gràcia que ara els detractors de Chàvez facen servir la frase com a eslogan xdd juas. Però m'he flipat de debò amb la gent que defensa el rei xddd aaaaaaaah com pot ser això??? :S a eixe home no li havien ensenyat tanta urbanitat..?
Francesc, has parlat amb la family de veneçuela? què hi diuen? xddd
Sorry per haver-vos posat el tema també al blog, però és que no ho he pogut evitar xdd
Que vaja bé! :P
O sea que me he constipado-- la verdad es que no me extraña nada porque por aquí ya habían caído muchos de mis compis de clase o del piso y lo raro era que todavía no me hubiera constipado yo xdd
Ayer me acosté prontito y dormí unas 10 horitas y hoy unas 12 horitas y eso que el día acaba de empezar. Qué guay que haya caído sábado porque lo único que me apetece es quedarme en casa y no salir. Y tranquis que Hyori me ha dado unas pastillitas chinas, jojo, a ver lo que sale de ahí.
Bueno, ayer después de clase fuimos a comer a un restaurante indio. Muy bien decorado y con una carne buenísima. No hay fotos. Aunque como estábamos al lado de Haeundae, la playa más famosa de Corea, dimos una vuelta. Aquí os pongo un par de fotos. La verdad es que no tiene nada de espectacular y podría ser Cullera...
Y para que no digais que no pongo fotos mías, aquí tenéis un par. Son de la semana pasada porque ayer no estaba yo para muchas fotos.
El domingo fuimos a una boda. Sí, odio las bodas, pero en esa no había cura y duró solo 20 minutos. No hice fotos básicamente porque no me interesaba (nada) y las pocas que hizo Hyori pues no salieron especialmente bien. Cuando acabó la ceremonia nos fuimos un grupo de jóvenes a comer por ahí. Tengo que reconocer que me lo pasé muy bien y que la comida estaba riquísima.
En esta foto: Kyoko -la novia de Kentaro que vino de visita-, yop y Hyori onni.
Y aquí con dos de las chicas que se sentaron conmigo en el restaurante, Yu-jin y Hyeon-jeong.
Venga, a cuidarse todo el mundo!
Hui, 11 de l'11 és el Dia del Ppeppero en Corea!! ^_^
Sí, però tranquis que no són els peperos que corren per casa, estos sí que són booons: els ppepperos (빼빼로) són uns bastonets de xocolate. Segur que molts de vosaltres n'heu menjat...
Avui és 'costum' (de nova creació, de creació consumista s'entèn) regalar ppepperos al xicot o la xicota o també als amics. Pel que m'han dit al Japó també es fa una cosa semblant. Hi ha ppepperos de molts tipus, pero més típics són els que només estan coberts de xocolate que teniu a la foto de dalt. Ací teniu ppepperos decorats de diferents maneres:
Ja fa un parell de dies que les tendes tenen tot de packs de ppepperos ben arregladets per vendre'ls i la veritat és que n'hi havia de molt macos. Jo hui no n'he rebut cap... però divendres sí! ueee! ^^
Ara vos posaré unes fotos del meu ppeppero gegant:
Sí, a l'envoltori posava 'long love, sweet day' juas xd
La llàstima és que com me'l van donar per la nit i després vam eixir a beure, ppos el ppobre no va ppoder aguantar tant d'anar amunt i avall i es va trencar una mica. Ací teniu una foto del meu ppeppero nuet:
I ja que estem vos posaré algunes fotos de quan vam eixir divendres amb els del club. En esta isc amb Do-Hyeon, que em va regalar el ppeppero. Però no penseu el que no és ^^ jiji. Que jo diria que si estiguera en un altre país potser seria gay... xdd
Ací teniu a Dong-Hyeon i és súper mono~ 너무 귀엽다!!! L'altre dia va tindre una paciència infinita amb mi intentant fer de traductor perquè entenguera a uns altres amb què anàvem xdd
Ací Kentaro amb la novieta japo que ha vingut de visita uns dies:
En esta torna a eixir Do-Hyeon. A que li queda súper bé la diadema?! ^^ si ja dic jo... 
Estàvem jugant a trencar el bastonet que ix d'enrotllar la cua del tap de la botella. Cadascú li pega un colpet i si aconseguixes trencar-lo les dos persones que tens als costats han de beure. En este cas tocava un 'love shot'... jeje
Bé, per fi teniu unes fotos del meu nou pentinat.
De vegades la franja se me queda una miqueta rara i 'despoblà'.
Per cert, la meua profe ara sen riu de mi i cada cop que em veu em diu 'monyo bolet' :s Hui hasta ho ha preguntat a la classe. 'Com té el monyo Cristina?'
Respostes possibles:
- Monyo bolet maco
- Monyo bolet lleig
- Bomba
Aaaish!!!
Besets.
PD: TTX, merci per les fotos. M'han agradat molt. A més m'agrada saber que vas llegint el blog encara no m'ho digues normalment (mai).
PD2: Ikram, gràcies pel mail. Ja et respondré algun dia ^^
Hui m'he identificat com a ment europea més que d'un país en concret.
M'agrada més la bandereta blava ^_^
Esta vesprà hem anat (Hyori onni, Ha-yan et moi) a fer unes cerveces per celebrar que a Ha-yan li han donat l'intercanvi a Estats Units l'any vinent.
El resultat és que hem tornat a casa a la 1. Sí, allà no és molt, però tenint en compte que demà tenim classe al matí i que no és cap de setmana, ací sí que és bastant.
Mos hem begut una peazo jarra de cerveza i després una altra més xicoteta.
Lo millor ha sigut quan hem eixit al carrer i Hyori onni ha assajat la rebuda que li donarà demà al seu nòvio, que torna de Japó un parell de dies. La cosa és que s'ha posat a còrrer cap a mi (jo fea de nòvio... juas) i ha acabat asustant a un xic que hi havia darrere meu, que ha posat una cara de por que no veges i s'ha apartat tant ràpid com ha pogut.
Bé, encara me'n ric. I demà també me'n riuré... jaja. Encara que me miren raro i me diguen que si estic loca. Sí, fills meus, pareix que ací no existix 'la risa tonta'... jojojojo
I encara que no vos haja fet gràcia el post, m'és igual. Hui l'he escrit per a mi :P
Besets!
PD: per cert, abans mentre parlàvem de moltes coses, hem parlat del país de cadascuna etc., i que si jo era rara (jo?? què diuen ara! ^^)... total que la compi m'ha acabat confesant algo així com que (jo) tenia atracció! looool traduït vol dir que encara que no siga molt agraciada, lo valgo... jojo. Com m'ha pujat la moral!
PD2: ara sí que deixe de desvariar i men vaig a dormir!!
Buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa buaaaaaaaaaaaaa buaaaaaaaaaaa
Qué me han hecho?????!!!!
Buaaaaaaaaaaaa y más buaaaaaaa!!!!!!!
Parezco un champiñón :'(
PD: no, no pienso poner fotos xd
Ja han acabat els exàmens.
Vos porte unes fotos de la setmana passada, que hi havia la festa de focs artificials de Gwangalli. Al principi no em feia especial il·lusió anar-hi, perquè ja n'he vist molts a casa, però he de reconèixer que va estar molt molt bé. Sí, Francesc, eren més grossos que els de les falles i a més el fet que els dispararen tant des de la platja com des del pont ho va fer més espectacular. El que sí reconec és que el ritme que tenen els de la nit del foc no el tenien estos ^_^
Ací teniu una foto del grupet. Ens estavem pelant de fred, brrr
Per problemes tècnics i humans no tinc fotos decents dels castell. I ací una del pont amb una mena de cortina luminosa... Que maco.
Com que era l'aniversari de Hyun-yong vam sortir de festa, o siga, a beure. La veritat és que encara que no haguera sigut res hauríem fet el mateix...
Total, que quan ja estavem per el segon lloc, al pobre li va tocar fotre's un plat amb una mescla de menjar que cada u havia anat posant, amb tabac inclòs.
Ací teniu un vídeo del moment.
Aquell dia m'ho vaig passar molt bé i vaig aprendre jocs de beure en coreà, lol. Estava ocupada aprenent i no tinc documents gràfics ;)
un beset
PD: Momento teniente: A que pareix que en el vídeo diguen 'Que corte el chollo, que corte el chollo!' jaojaoja
Eiiss!
Que no tenia pensat escriure este post, però m'acabe d'adonar que avui... ha estat un bon dia! ^_^ i like Tuesdays...
No és que haja estudiat per l'examen de dijous, no vos penseu, encara no m'hi he posat, però tot arribarà.
El dia ha començat a les 6.40 am. perquè hui no tenia ganes de compartir dutxa ni d'esperar que acabara de dutxar-se ningú. Així que dutxadeta i amb el monyo assecat, he tornat al llit! Of course, que esperaveu una altra cosa?? No hi ha res com saber que encara te queda una horeta de son...
Lo sorprendent és que he tingut un somni. Sí, no puc recordar quan va ser l'última volta que vaig somniar alguna cosa xdd
Bé, el cas és que en el somni anava a ta casa (sí, a ta casa, deu ser de les ganes que tinc de vore't últimament... ja saps). I ens vèiem i tu tenies un accent raro, que ara no recorde d'on era.
A més jo duia la meua tovall(ol)a rosa a sobre i encara estava mullada (la tovalla, malpensats!!)... Deu ser perquè m'he dutxat amb eixa tovalla i encara la tenia al cap, jeje.
El cas és que m'he despertat d'allò més bé, amb una felicitat i una lleugeresa que dóna gust. Veges que no ho faça sempre a partir d'ara, kar kar kar.
Per si no vos havíeu 'donat compte' encara, este és un 'post-diari', però m'apetix molt compartir-ho amb vosaltres...
Bé, la classe del matí ha nat bé, sense examen i sense ser excessivament avorrida. Després he quedat amb Min Ji -la xica que va nar un any a Madrid i parla castellà súper bé-, hem fet un cafenet, hem xarrat, ens hem ensenyat paraulotes en castellà i coreà... en fi, molt complet.
Després he pirat a la resi però com ja era la 1.30 el menjador estava tancat, així que m'he comprat un kimpap i pa ca casa.
Ara ve la part no tan guai: en dos hores no he fotut ni brot. Punt.
Quan ja tocaven les 4 pm m'he posat a preparar la classe de la vesprà i, com era d'esperar, al cap de mitja horeta llarga m'ha vingut la son. He decidit dormir una estoneta i amb el despertador sonant cada 5 minuts el quart d'hora de descans m'ha sapigut a glòria. I no ho dic amb ironia.
Lo millor és que m'he despertat per una trucada... d'en... KIM!! yeah!! Síii, estava mig sobant però sabia que no podia ser ningú altre!! Que fort! Des de Síria que no parlàvem i ha sigut molt guai!! El tio cridava des d'Australia, diu que tornarà la setmana vinent i que ja quedarem.
Bua, quina il·lusió m'ha fet!! I queeee caaaabrón que no parava de riure... del meu coreà patatero! jajaja. I m'ha anava insistint: 'en coreà, dis-m'ho en coreà' -jojojojooo
Bua, de veritat, quina IL.LUUUUUUUUUU!!!! ^_^
Estic de súper bon humor!!!
Vinga, amb este post carregat d'energia positiva vos dixe en pau.
Esperem que no se fastidie lo que queda de dia.
Petons a tothom!!!
Però quin problema té este país amb el sexe? On està la depravació que no és veu per enlloc?
Realment no és una cosa que es fomente. Per exemple, encara no vos ho havia dit, però a la secció de noies de la resi... els nois no poden entrar! Ho tenen prohibit... juas. Em vaig quedar de pedra.
I sabieu que està súper mal vist que una parella se vaja a viure junts sense estar casats?!
Pareix que entre els joves la cosa està canviant, però tampoc no gaire.
De moment a la uni és estrany trobar-se una parella fent-se petons. Com a mínim és normal que vagen agafats de la mà, que ja és algo perquè segons Hyori al Japó ni això és normal...
Però on he anat a parar??? ^^
PD: Una última cosa, es veu que segons algun estudi que circula per internet, els coreans són els que la tenen més petita...
Yeah! Esta és la primera parella que veig amb 'couple look', és a dir, amb la mateixa camiseta. Es veu que també n'hi ha que duen els pantalons i les sabatilles iguals... juas.
Ací teniu més fotos de la passetjadeta que vam fer per un parc perdut a 3 hores en tren de Busan.
Intenta tocar els núvols, Ha yan!
A vore si no eixim totes...
Que potito...
Y eto é...
No volieu fotos meues? ^^ jojo
No cal dir que l'altra cama no es va aixecar gaire... Així que ja va bé que no pugau vore com acaba la pirueta.
No l'esperes més, Onni. No ne val la pena...
Fins ací el post de hui.
PD: alguns diuen que la felicitat és el camí...
No passaran més dies ni setmanes sense que estudie!! Ja està decidit. De hui en avant em prendré l'estudi d'una altra manera ^^
La veritat és que sempre parle molt i després ja veiem el que passa...
Hui he tingut un bon dia des de primera hora del matí: m'he alçat prontet per dutxar-me i fer els deures que no havia fet durant tot el cap de setmana.
Després de la primera classe, que ha estat més entretinguda del que acostuma, m'han presentat a una xica que estudia castellà i que l'any passat va anar d'intercanvi a Madrid. De seguida m'ha dit que tenia accent... Jo?? Però que dius!! jajaja
Una miqueta més tard tocava la classe del profe manc, que s'ha passat mitja hora parlant de la seua vida i evidentment quan ha terminat ja faltaven deu minuts per marxar.
En acabar he anat 'correguens' a parlar en una profe per vore si me dixava anar a una classe de coreà a la qual no em vaig matricular i m'ha dit que sí!! Iuhuu! Ara el que faré dimecres serà intentar canviar-me a l'altre grup perquè van més rapidet...
Al salir de clase he dinat amb Hyori onni a un bar de la uni, diferent del de la resi, i s'ha de dir que estava molt més bo!
Abans de tornar a casa m'he comprat el llibre de la nova classe i unes galetetes per si em ve la gana a la nit, que passa gairé bé sempre. I després he estudiat, yeah man. Quant de temps feia.
A les sis tenia una altra classe, així que hem tornat a agafar el bus i cap allà.
I a la nit, després de fotre'm una ració de ramen (ramyeon en coreà, 라면), m'he preparat els deures de demà: parlar durant dos minuts davant de tota la classe... Hem de fer com si haguerem escrit una carta i com solc fer esta vegà també he triat a una de mes germanes com a destinatària... jujijiuj Qui és l'elegida??
Sí, Angels! ^^
Bé, quina ració de diari que vos he fotut ara. Això passa per dir que vos agraden les cròniques socials! muahahha
Naniiit
Ací teniu un vídeo d'un kaksori que ens vam trobar en Chuseok quan tornavem de comprar peix.
La meua amiga va definir kaksori com a una mescla de pidolaire i pallasso. He de confesar que em va sorprendre trobar-me'l ací, en Coreà, on qualsevol cosa que faça pinta una mica de gai o travelo com que... a primera vista com que no hi ha. Perquè d'haver-hi segur que n'hi ha, ací i a l'Iran també, diga el que diga l'Ahmadinejad. El que passa és que n'he vist res encara tret d'este home...
La dóna que hi ha darrere se suposa que és la seua dóna i que està venent un dolç coreà semblant al torró de xixona mentre el seu marit fa l'espectacle.
Hola gent!
A vore, vos faig un refrito perquè este post l'havia d'haver publicat la setmana passada... 미안해요...
Dijous i divendres es va celebrar la festa major de la uni, però no vos penseu pas que és com la de l'Autònoma... no, ací la universitat no promou l'alcoholització dels seus estudiants. Dijous hi havia organitzada una exposició d'arquitectura no sé què, el passi d'una pel·li, un concert i més coses de les que no m'entere >.<
Amb Hyori i Kentaro vam anar de picnic amb els japonesos. Ací teniu algunes fotos de la passejada per la montanya d'Igidae.
Això dels fons també és Busan. Encara que al final estava una mica núvol, podeu vore el pont Gwangan, el més famós de la ciutat i el més llarg del país amb 7.42 km i dos nivells de circulació. Pel que es veu té huit carrils. Vaig passar un cop per allí en cotxe però anàvem mirant la tele i no se'm va ocórrer contar els carrils. Sí, a Corea una gran part dels cotxes ja té pantalleta i es pot mirar la tele ^^
Sobre el pont en un altre blog deien que era un pont amb poc sentit perquè va paral·lel a la costa... 
Que autèntics. Yone i Hachime van jugar una mica a beisbol perquè per la vesprada tenien partit. Ací els teniu abans i després ^^
M'agrada molt esta foto ^^
Gràcies per la representació, Yako. No cal explicar res.
Unes dones fent pic-nic... a sobre d'unes pedres. No hi havia un altre lloc més còmode?? :S
I sí, les viseres són molt típiques. Totes les dones coreanes, sobre tot d'una certa edat, en tenen una.
Quin caminet més maco:
I este no tant:
Era temps d'amor per les marietes. Estaven totes ben ocupades.
Montanya, ponts:
Caminar per ací sense sabates feia molt de mal!!
Això no té res d'especial, però m'agrada. Hi ha una mescla una miqueta rara: una esglèsia, un bloc de pisos, una fàbrica(?) i el port... 
Placa!! Per acabar bé la passejada, ací teniu un bloc de pisos. Busan n'està plagada.
Canviant de tema, divendres al matí, dins del programa d'activitats de la festa de la uni hi havia un concurs de llengües estrangeres. O siga, un examen. No sé com vaig acabar apuntant-me al de coreà... bé, sí que ho sé, perquè al d'alemany no em deixaven. Total, que va ser un desastre! No vaig ser capaç de respondre ni una sola pregunta!!! buaaa!!!
Val, s'ha de dir que no hi havia estudiants de la meua classe, tots eren de nivells superiors i això me consola una mica... Espere que esta frustració es traduisca en un estudi més constant per part meua perquè aquestes últimes setmanes, entre una cosa i l'altra, no m'hi he posat gaire. I si he vingut ací és per estudiar coreà, vitat? ^^
Esta setmana ha començat l'edició 2007 del Pusan International Film Festival. És el més important de Corea i vindrà part de l'star system del país i part de l'estranger.
Potser anem amb la compi de pis algun dia..! ^^
I això és tot per ara! cuideu-vos molt!
