Tuesday, February 26, 2008

Perquè les setmanes comencen diumenge

Sí, a Corea com a Anglaterra les setmanes comencen diumenge i precisament diumenge passat va ser com el punt d'inflexió que va deixar enrere una setmana marcada per l'avorriment i el desfici i va obrir les portes d'una setmana que ja s'acaba i que m'ha passat volant. És el que te sortir una mica, ni que siga a la biblio. ^^
Com ja hem dit, el resum per la setmana l'enceta una pel·li coreana que vaig anar a vore amb en Jong Hoon, un compi de classe. La veritat és que al principi tampoc no m'apetia especialment anar a vore-la però era de lo milloret comparat amb la resta de pel·lis que feien al cine. Ací teniu el cartell:

Quina sorpresa de pel·li, em va agradar molt! Hi ha suspens, un assassí i evidentment també sang, policía i paraules malsonants. De fet, els diàlegs són breus i estan tan plagats amb 'fill de puta' et alt. que ha sigut de les pel·lis que més he entès! yuuuuuhu.
Després del cine, a sopar i a fer un cafenet, per culpa del qual, per cert, després no em podia dormir i vaig estar com fins les 6 de la matinda maleïnt el puto cafè, he.
La resta dels dies els he passat sense quefers especials, he anat quedant amb gent per sopar, he anat al dentista (que ja és com ma casa) o a la biblio. Sí, sí, que hi he anat dos dies, no m'ho crec ni jo!

I com que m'han passat documents gràfics, vos ensenye les fotos de dimecres, quan vam quedar per acomiadar al Jong Ho perquè se'n va a la Xina dimarts vinent a estudiar xinés i a fer de missioner. Sí, sí, heu llegit bé. Hi ha coses de Corea que em sorprenen molt i que a l'hora em fan molta ràbia, com és el fet que l'esglèsia cristiana tinga tant de poder al país i que a més no s'hi conforme, sinó que busque constantment expandir-se (i a més que ho faça a través d'estudiants...). Ja sé que no és cap novetat perquè a Espanya hi ha hagut sempre molt de trapitxeo amb l'Esglèsia, que els europeus van ser especialistes en anar conquerint el món en nom de la religió (i el comerç) i també (pa que no se me queixe ningú) que altres religions també ho han fet... però que voleu que hi faça, jo li tinc tírria a la cristiana, que és en la qual m'han educat.

El cas és que a Corea hi ha molts cristians practicants i em fa molta ràbia!! Perquè són gent jove i a més és que és una religió que van importar el segle passat! que abans no la tenien i NO ELS HI FEIA FALTA!!!! I si això afegim que se'n van a menjar el cap a d'altra gent... ja em toca la moral.

I després de tant de rotllo, al que anàvem, a les fotos ^^


Este és Jong Ho, el que marxa a la Xina... jajaja.

I ací teniu un extra de fotos meues, per a què no vos queixeu :P



I ara a comentar!

Besets coreans!

Saturday, February 23, 2008

Japó: dia 2

El segon dia no vam tindre temps de fer gaire cosa: mos vam alçar tard i amb la calma vam anar a fer una volta, dinar ramen (=fideus) i a comprar els ingredients pel sopar.



La muntanya on vam pujar la nit anterior:


No havia vist àligues a cap ciutat, va ser tota una sorpresa i una constant perquè es podien vore força sovint. Que bé.



Al súper, comprant les coses per fer el sopar. Quines verdures, em van impressionar.


També em va cridar l'atenció que vengueren les clòtxines i companyia en bosses ja tancades perquè no ho havia vist mai, encara que no és que passe gaire per la secció de fruits de mar.


El sopar va ser bastant especial perquè celebràvem l'any nou xinés, que a Corea (i a la Xina i a Vietnam, etc.) és pràcticament la festa més important, però que en canvi al Japó no se celebra i no es fa pont. Com que Hyori és xina i el nòvio coreà era plan de celebrar la cosa i per això van convidar els companys doctorat del xicon i al final vam acabar rebent a 14 convidats a casa, tots coreans menos un xino.

El menú va ser una gran barreja de cultures culinaries: empanades xines, sopa de teokk coreana, tempura japonesa (importada fa segles des de Portugal, he llegit), etc. Em van dir que fera alguna cosa típica espanyola... però m'hi vaig negar. Juas.


Que conste que jo també vaig ajudar a rentar, tallar verdures. Vaig escurar els plats. Fins i tot vaig provar de fer les empanades xines, però això de donar-los forma no era lo meu. No es muy diestra la niña.


A la Xina és tradició posar una moneda en una de les empanades i qui la troba tindrà un any de bona fortuna. Vaja, paregut al roscó de reixos, però ací no paga ningú.


Sí, vaig cuinar amb el pijama i quan van vindre els convidats no me vaig canviar, perquè jo ho valc. Per cert, no vos ho havia dit però el meu pijama de porquets triunfa a Corea perquè els porquets són sinònim de riquesa, diners.


Apa, ja teniu per uns dies. Ara me gitaré que tinc soneta ^^

Angels: posa't boneta pronte que has de llegir-te'l llibre i parlar en mi! El mundo es un pañuelo lleno de mocos, casualidades de la vida, por dios. Hay que ver la de sorpresas que me da esta gente. Bueno, que cuando te cures del todo te lo cuento por el skype.

Besitos :*

Sunday, February 17, 2008

Japó: dia 1

El dia 6 de febrer em vaig pujar a un 'barco' i en 2 hores i 55 minuts em vaig plantar al Japó. A Fukuoka si som exactes.
La meua estada va durar 6 dies però no vos feu il·lusions, que no vaig viatjar gaire. Anava a casa de Hyori onni, l'amiga xina que estudia al Japó i que ja ha sortir al blog un parell de voltes.

Pa sorpresa meua, al barco em vaig trobar a dos xiques de la uni, Miyuki i Yumi, que són japos i tornaven a casa. Quina casualitat perquè no sabia que hi anaven i va i mos toca seure juntes ^^


Una foto random... pareixia que no haguera vist mai el mar, que fava. Comentar que vaig vore dofins durant una estona. Al Japó també es menja la carn de dofí o fins i tot s'arriba a vendre com a carn de balena quan no n'hi ha prou... o això diuen els documentals.

Ací amb Hyori onni i una amiga seua que va vindre a recollir-me a Fukuoka i també es va quedar a casa de la onni uns dies.


Vinga, no sigau impacients que tot arribarà.
Besets

EDITE: L'última foto és de la muntanya més alta que hi ha a Nagasaki. Va ser arribar en bus des de Fukuoka i Hyori onni (eixia de treballar) i el seu xiquet mos van dur a menjar fideus i després a vore les vistes nocturnes des de dalt de la muntanya.

Per cert, m'he adonat que escric fatal, mesclant trets d'un i altre dialecte i algun barbarisme també. Que trist >.<

Friday, February 15, 2008

i flip

Flipo con los coreanos...

ara mateix vos escric des de la consulta del dentista. mentre espere deu minuts a que faca efecte l anestesia ixa, m'han dit que me conecte a internet! juas. no deixem de sorprendre'm, quina qualitat.

a mes, per no esguitar te tota la cara te posen una mascareta verda que nomes dixa vore la boca i te tapa la resta xddd

fins despres!

Wednesday, February 13, 2008

Mirala, mirala, la puerta... se quema :(

Supose que potser vos ha arribat la notícia que a Seül s'ha cremat la porta de 숭례문 (Soongnemun), considerada el primer tresor del patrimoni coreà. Pel que sembla ha sigut un home que li ha près foc intencionadament perquè havia tingut no sé quin problema amb una compensació econòmica del govern. Això sembla, però no ho sé ben bé.
Ací vos dixe unes imatges que he agafat d'internet perquè pugueu vore l'abans i el després.




Ahir se'm va caure un empast(?) mentre me menjava un caramel. Ara la broma em costa no anar a esquiar :(

El resum de la setmana passada vindra quan tinga ganes...
PD: Neusi, yo tb tk!! ;)
PD2: Paz ha reaparecido en mi vida. Qué alegría..!

Sunday, February 3, 2008

Hoy va x ti!!!

Hoy va por ti!!

Xq se q me lees a menudo y porque me hice mucha ilu que me dedicaras tu flog~
No voy a decir muxo xq ya sabes q a veces no acierto con las palabras pero sq a veces sobran las palabras!!!

Me alegro muxo d haber pasado las navidades a tu lado, han sido inolvidables!!!

Bueno, espero q pases un día genial... FELIZ CUMPLE!!

Un abrazo muy fuerte y muxos besitos!!!

TQ





PD: sí, por lo visto 30 no había... juas.

Friday, February 1, 2008

Per molts anys!!! :*