S'ha acabat!

Bé, ara fa tot just un any que vam obrir el blog i no deixa de sorprendre'm què ràpid passa el temps. No es pot negar que en els últims mesos he tingut més descuidat el blog. Amb tant de canvi i tant de viatge, una se descentra, supose.

L'estada a Corea ha sigut una gran experiència i puc dir amb certesa que he après un munt de coses d'una cultura que es totalment diferent a la nostra. Encara que el meu objectiu primer era aprendre coreà, viure allà 10 mesos i mig m'ha obert els ulls i la ment i m'ha fet vore que les societats s'autoimposen límits, uns límits que nosaltres, com a individus, som moltes voltes incapaços de vore i que fan que en moltes ocasions no comprenguem per què es fan les coses d'una certa manera.

Per la meua banda, puc dir que he anat amb una mentalitat receptiva i que els meus esforços per integrar-me van donar fruit. Això sí, l'estudi no ha anat tan bé com m'havia proposat, però com ha mínim he arribat a un nivell suficient per comunicar-me i establir uns llaços socials que ara recorde amb molta estima.

En principi no està prevista la versió alemnya de les meues aventures, però no se sap mai. Potser després si estic molt avorrida, canviaré d'opinió.

En tot cas, vull agrair-vos la constància amb què m'heu llegit.

Ha Noi (o I love Euromed)

Bueno, bueno, nunca sabes lo que te espera antes de subir al tren. Nosotras, ayer, si que sabiamos lo que no nos esperaba: una cama o litera bien mullidita. Si, es lo que tiene no reservar billetes con antelacion.

Aun asi, nos resignamos a los asientos que era la unica opcion que nos quedaba si es que queriamos salir ese mismo dia. Ya se sabe, 40 horas en tren (has leido bien, 40 horas y no 4) pueden ser duras pero con un asiento reclinable y buena companyia todo se puede pasar mas rapido...

La sorpresa nos la llevamos al subir al vagon... donde conyo estaban los asientos???? Aquello eran unos putos bancos de madera!!! Si, si, de esos que puedes ver en el museo del tren. Nada, que tampoco es que vayamos de princesas pero dormir dos noches en unos bancos de madera donde en un espacio para dos personas (sentadas) meten a tres, no era la opcion mas tentadora.

Asi que raudas y veloces hicimos gala de lo aprendido por estos lares y antes de que el tren hubiera arrancado ya le habiamos sugerido al revisor la posibilidad de upgrade nuestra plaza. Creo que en algunos sitios a eso le llaman soborno, pero yo prefiero decir que compramos nuestro billete en el tren y ya esta.

Lo mejor estaba por llegar porque aunque el pobre hombre nos saco de ese vagon de gallinas humanas no nos llevo al coche de las literas (no debian de quedar plazas libres..?) si no que nos mostro un cuchitril o, mejor dicho, un armario reformao en litera! La litera de arriba creo que era una puerta... En fin, menos mal que al menos teniamos una esterilla, jajaaja.

Y para acabarlo de arreglar la ventana, porque no os penseis que teniamos aire acondicionado (un ventilador r2d2 y gracias), tenia unos barrotes la mar de majos que le acababan de dar ese aire de carcel que no habia experimentado en mi vida.

Al final y cuando ya quedaban menos de cinco horas para llegar a nuestro destino, nos ha despertado a toda prisa y hemos acabado en dos literas diferentes. Esta vez si, con aire acondicionado y todo. Tan acondicionado que creo que me he constipado.

Como le decia a Paz, todo esto son experiencias, que vivimos y que luego podremos contar. No sabeis como valoro ahora los trenes de la renfe... Y pensar que nunca he cogido el cercanias que tarda cinco horas en ir de Valencia a Barcelona porque me parecia un palizon...

Besos para todos desde la capital Vietnamita!

Camboia

Despres d un llarg silenci torne a donar senyals de vida. No cal que vos feu il.lusions perque sere breu.

El nostre viatge en plan Willy Fogg ja ha passat del seu punt mig (o mitja?). Hui hem arribat a Phnom Penh, la capital de Camboia, que es un dels paisos mes pobres d Asia. Ahir vam estar visitant les ruines d Angkor, famoses per moltes coses i ja fa uns anys mes encara per haver shi rodat Tomb Raider amb Angelina Jolie. En fi, jo que vos volia parlar de lo malament que estan les coses per aci i va i m ixen temes de farandula. Si es que...
Nomes vos dire que aci a les vaques se ls veuen els ossos i que els xiquets treballen des de ben xicotets.

A mes, he mirat abans per internet que el pais nomes te dos linies de ferrocarril pero que nomes hi ha tren de passatgers una volta a la setmana. I abans ho hem preguntat i ens han dit que a la ciutat no hi ha autobusos (urbans). Aixo contrasta amb els restaurants, hotels i cafeteries que tenen montats per als turistes. I es que per molt que vulgam anar de viatge barato, no deixem de ser un parell mes de turistes...

Besets per a qui haja fet puenting i per a qui no tambe!

Tornada...

Sí, ahir per fi vaig canviar el bitllet d'avió i ara ja puc fer públic que torne a Europa el:

16 d'AGOST!!!

Però abans em queda per davant un gran viatge, bé, en realitat me'n queden dos. I potser a alguns vos pareixerà una tonteria però ara tinc més por que mai a morir-me o que em passe alguna desgràcia. Ara que sé tot el que tinc a casa i que 'me muic' de ganes de vore-vos, ara és quan més valore estar bé. Quina ratllada? Tant de bò siga només això ;)

Per als més curtets vos repetisc que tinc moltes i moltes ganes de vore-vos, a tots!!!!!!!!!!!!!!!!
Molts beseeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeets!!!

Energia positiva

Des d'ací te vull donar les gràcies pels ànims que em vas donar ahir. Perquè em vas fer posar-me a fer el que havia de fer. No m'aniria mal sentir coses així més sovint, hehe. Hui ja està, gràcies a tu sóc més lliure.
Des d'ací te vull animar jo, perquè tu sí que pots amb 40... i més. Encara que sí te passes el dia davant la tele ja és més difícil, però jo sé que tu pots, confie en tu!
Gràcies angelet meu :*

GRÀCIES!

I a la resta dir-vos que demà postejaré una gran notícia. Estigueu atents... :D

Viatget a l'estiu

Després de molts problemes, per fi he pogut comprar els bitllets.


Seül - Singapur i Hong-kong - Busan

seran les parades confirmades; la resta ho determinarà el destí, la meua compi de viatge i els diners que ens vagen quedant a la butxaca ;)

Examen oficial

Hui han eixit els resultats de l'examen oficial de coreà. Jo aspirava a... no suspendre. I al final no ha anat malament. No arribe al 4rt nivell, me quede al 3r, què hi farem ^^