¿Y qué pasa cuando no quieres que el año nuevo te traiga una vida nueva? Si lo que quieres es la que tenías... ㅠ
Dentro de un rato iremos a cenar y a dar vueltas por la ciudad hasta que se hagan las 12.
Pero de momento, mientras escucho la bso de shortbus, os deseo un feliz año!!
¡Besos a todos y a todas!
Ahir vaig passar la Nochebuena més estranya de la meua vida. Sense família, gambes, fideus o nadales. Res de res. Sense llumenetes, pessebre ni estrenes. Sense turró de xocolate ni de xixona. Ací el esperít nadalenc eixe que diuen no està tan desenvolupat, encara que de creients tocats del perol també n'hi ha.
De fet al principi del dia no tenia gaire clar que la cosa s'animara i ja em veia a la resi sola tota la nit >.< Menos mal, menos mal que al migdia uns de classe em van proposar de quedar. S'ha de dir que a Corea el nadal es passa amb el noviete o la novieta i que si no en tens... doncs quedes amb els altres amics desgraciats per celebrar-ho junts. Així vam fer, quatre nois i jo. Toma ya. No sé per què però ací tinc més amics que amigues... una cosa que no m'havia passat en la vida. De fet, fins fa poc podia contar els meus amics xics amb els ulls de la cara xddd (malo, malo el chiste xdd). El cas és que ahí estàvem mosatros cinc celebrant una 'solo party' en tota regla.
La veritat és que no va estar mal, vam riure bastant i va ser diferent. Diferent no és roí ni bo, és no igual. He de confessar, però, que l'any vinent miraré d'estar a casa per nadal... Perquè sí, m'ho vaig passar bé i quedar amb ells em va animar molt i em va traure la plorera del dia d'abans, però és que passar la Nochebuena a casa sempre m'ha agradat molt~~
Hui en canvi el dia ha sigut bastant merda, me l'he passant fent la maleta per demà que aniré a Seül i fent el trasllat a l'edifici d'enfront. Quina merda fer trasllats! La quantitat de coses que vas acumulant és increïble, veritat Ikram? ^^ I ara són les 7 de la vesprada (hora més que bona per sopar o haver sopat) i encara estic en la resi, escrivint això i sense haver sopat. El fet que vinga Àngels demà m'ha animat molt, tot i que he de reconèixer que em fa pal viatjar amb el fred que deu fer a Seül i amb lo dingy que ho passarem a Gyongju, juju. Deu ser que una es fa gran i la edat no perdona...
Bé, ara vos pose un parell de fotos d'ahir i vos deixe celebrant el nadal feliçment ^^ No en vaig fer gaire i pel que veieu tampoc no van eixir bé~
Després de anar a beure cervesa i soju, amb anèctoda quasi-violenta inclosa, l'únic que ens apetia era anar a un lloc calent i tranquil·let. Després de donar mil voltes vam acabar a l'única cafeteria oberta a eixes hores, Strada. Em va agradar. Potser serà la substituta del liadissimo a Busan ^^
En esta foto falta un dels xics, el més guapet, que va marxar abans.
Besets per tothom i bones festes!
PD: Com es diu Nochebuena en català?
Silvia gràcies pel teu mail. M'has animat molt i em feia falta.
A més, els discurs sobre els animals gays m'ha impactat.. jeje
Besets
O el que avui són 184 euritos... al meu compte bancari coreà ^_^
I això per provar de fer alguna cosa i esforçar-t'hi encara que des del principi ja sàpigues que no guanyaràs res. La diferència és que en este cas SÍ que vaig guanyar... lol.
He de dir que la decisió que donar-me el primer premi al speech contest de coreà no va ser justa. Hi havia gent que ja fa com tres anys que viuen ací i parlen perfecte. El fet de ser l'única no-asiàtica i d'haver memoritzat el discurs (d'aquella manera xd) va decidir el profe del jurat a donar-me el premi a mi.
Els dos nois que millor parlaven es van quedar sense res, ni segon premi ni tercer... Em va saber greu i tot per ells xd
Bé, i què farem amb tants diners??? O què hem fet, perquè el concurs va ser fa dos setmanes... ejem ^^
El que vam fer va ser convidar als amics més propers que tinc ací a beure unes quantes botelles de soju... Al final vam acabar bastant malament tots.
La resta dels diners... estaria bé estalviar-los, nops? ^_^ Però si algú em coneix ja sap que això no sé fer-ho massa bé i he decidit que millor me'ls gaste i em compre un mp3. Ara la qüestió és quin.
Hui han sigut eleccions generals a Corea. Encara no sé molt bé com va la política al país, però a vore si m'informe una miqueta i vos faig cinc cèntims o sís, com diu l'Ikram.
Sorry si últimament no pose fotos als posts, ja sé que aixina són més avorrits. En teoria a partir de hui, com ja hem acabat els exàmens tindré més temps per escriure al blog.
El dia havia d'arribar, no? Era una mica inevitable...
Al final la experiència no ha sigut com m'havia pensat. Ni tan especial ni tan detestable, simplement una experiència més.
Lo pitjor no va ser tant el moment en si, com el que va vindre després. El meu cos encara està patint les conseqüències...
Bé, que ningú no s'asuste, que menjar carn de gos no es per tant. L'oloreta sí que és una mica diferent i el gust també. No deixa de ser carn, però no és el plat que més m'agrada, ja ho puc ben dir.
Segurament va ser tot psicològic, però el cas és que quan vam acabar de sopar tenia unes ganes d'anar a un altre lloc i menjar una altra cosa que vamos...
Al final devia ser la combinació de tot, del gos, de tot el que vaig menjar i beure després i fins i tot el fred que vam passar mentre veiem la pluja d'estrelles...
El cas és que quan vaig arribar a casa m'esperava una de les potades més desagradables que he viscut. M'estalviaré detalls per no ferir a cap lector sensible, que ja sabem que n'hi ha alguns ^^
Sí que vull dir però, que a les 4.30 de la matinada em vaig despertar de cop i l'episodi es va tornar a repetir... Sort de la bossa de plàstic que m'havia deixat a mà...
Hui estic millor de la panxa, però em fa mal el cap. He dormit no sé quantes hore i estic milloreta, aixina que no vos preocupeu ^_^
Per cert, volia dur a Àngels a provar eixa delicatessen sense que ella ho sabera... Però ja no. No et preocupes que no ho faré i si ho faig no serà sense que ho sàpigues... hehe
Sorry per no actualitzar el blog gaire sovint. Ara estem en època d'examens finals i encara que no estic estudiant gaire, fins dimecres estaré ocupada.
Un beset a tothom~
Hola gent!!!
Com va tot per l'Autònoma?? Uf, les mamis ja deuen estar ben unfladetes, jiji.
Bé, com em sembla que llegireu el blog aviat, vos dedique un post per dir que em sap molt de greu no haver dit ni mu des que em va arribar el mail de la Míriam fa ja més d'un més i mig... Ejem, no hi ha excuses, què puc dir.
Bé, puc dir que en principi la idea era enviar postals a tothom i donar l'adreça del blog, però entre que sóc deixadeta, que a Busan costa trobar llocs on venguen postals i que les que hi ha fan una mica de pena... al final se m'ha passat. Això és el que puc dir. A vore si cola...
Em pregunte com van les coses per allí, si les mamis encara treballen, si el nou jefe és millor que el d'abans, si heu tractat bé a la nova becària de la Míriam i no l'heu espantada, si els pantalons de pana han tornat, si encara jugueu al Gran Dalmuti i als jocs eixos de planetes que no vaig acabar d'entendre~ ^_^
Mamis, al final com queden els noms dels xiquets? És que ja no m recorde xdd
Espere que estigueu bé i que vos estiguen cuidant molt ^_^
Mos, encara no he provat la carn de gos, però tu dóna'm temps... jejje. El que sí vaig provar dos cops són unes pupes de cuc de seda~~ no comment.
Pioner, m'ha alegrat molt vore que la vaca ha resucitat, pensava que ja no tornaria i que s'havia perdut per sempre.
Joan, els teclats coreans són bàsicament com els nostres. Escriure en coreà ja és una altra cosa, però com es fa servir un alfabet amb pràctica aprens fàcilment.
El Nuevo supose que ja fa temps que va tornar de Japó i que com és un friki s'ho va passar d'allò més bé... jujij
Vinga, records a tothom!!!Espere que estigueu bé ;)
Ja ens veurem per ací o per la vaca~ ^^
Besets
