En Corea les festes més importants són Any nou i Chuseok i cada any cauen en una data 'diferent' perquè se regixen pel calendari lunar.
Enguany Chuseok ha caigut avui, 25 de setembre, i amb aquesta festa els coreans donen les gràcies a... als avantpassats? a la natura?
uf, perdoneu però és que no he acabat de pillar >.<
Les relacions familiars i socials
En Corea les famílies no solen tindre molts molts fills, de moment pel que he vist la mitjana són 2 o 3. Com en la resta de cultures patriarcals, és important tindre algun fill mascle. I com és una cultura tan jerarquitzada, els més menuts sempre han de respectar i obeir sense cap oposició el que diu un familiar més major, ja siga el pare, el tio o el cosí.
Este fet s'aplica també a les relacions socials i vol dir que: 1) les dones són inferiors, 2) hauràs de dirigir-te amb respecte a qualsevol persona que siga més gran que tu.
Comentarem primer la qüestió de la dona. Ja sabia que tant a Corea com a Japó les dones es troben en una situació desfavorable, però desconeixia fins a quin punt això influix en la vida diària de les dones coreanes.
Els pares de Hyeryun són bastant tradicionals: tenen una caseta al camp a l'estil coreà, amb mobles i quadres típics, amb vaixelles artesanals, etc. Però també tenen una relació molt... 'tradicional': el pare anava fotent crits a la mare com si fora una criada per a què li duguera això o allò, perquè ara li apetia menjar kimchi o beure soju. De tant en tant, quan la mare no hi era, també cridava la filla de la mateixa manera... i ell no és menejava del lloc.
Potser aquest home és un cas una mica exagerat, però m'incline a pensar que no. Si al fet que l'home està una mica fotut i no pot moure's gaire bé, sumem que és alcohòlic, ya ni te cuento.
Com he dit abans, en Chuseok la família es reunix en casa dels 'abuelos', però en este cas el iaio ja no viu i la iaia està més que patxutxa, aixina que la família ha de reunir-se en casa del fill major, oseasé, del pare de la meua amiga.
En resum, que estàvem en la mateixa casa: Hyeryun, els seus pares, el germà mitjà de son pare amb la dona i els tres xiquets, el germà menut de són pare amb la dona i les dos xiquetes, l'abuela i jo.
La germana del pare no hi era perquè, com que és xica, li toca anar a casa de la família del marit. Ejem.
El que em va indignar va ser descobrir que mentre els homes xarren, les dones cuinen; mentre els homes dinen o sopen, les dones els servixen el menjar; mentre els homes tornen a xarrar, les dones van a fora a fer una passejada... És que ELS HOMES NO FOTEN NI BROT!!!
Això és el que m'ha indignat i m'ha espantat. No sabia que les coses foren tan 'jevis' per ací... I la veritat és que no fa pinta que la cosa canvie aviat...
Vull afegir que la mare de Hyeryun, com que està casada amb el fill major, ha de ser sempre qui reba les visites i qui carregue amb el pes de preparar el menjar i que no falte res... Això és una putada! O siga que abans de casar-te, has de mirar que no siga amb el fill gran perquè sinó pringaràs bé..!!!
El segon punt a comentar és la importància que els coreans donen a l'edat. És habitual que acabes de conèixer algú i te pregunte quants anys tens. Podem dir que per casa nostra més d'uno preferiria no respondre la pregunta, però els coreans ho han de fer per saber com han de tractar a la persona. Si és més gran que tu, hauràs de fer servir sempre el llenguatge(?) formal (terminacions verbals, pronoms, etc.), hauràs de omplir-li el got de soju agafant la tetera amb les dues mans, hauràs d'inclinar el cap quan saludes, etc. En canvi, si tu eres el més gran, les coses canvien una mica i ja podràs agafar la tetera de licor amb una mà per posar-li la beguda, o no caldrà que inclines el cap per saludar.
Són moltes coses i la veritat és que en sé molt poc. Trobe que és tant diferent al que conec que em fascina (qui m'havia de dir que hi haurien regles socials sobre com agafar la tetera?!), però al mateix temps em causa rebuig.
Vull posar-vos un exemple sobre com la llengua coreana ha desenvolupat diferents mecanismes per marcar l'edat i per tant posició de poder:
- Ikram és un any més gran que jo, per tant li he de dir sempre 'onni' (=germana gran, això ja ho vam comentar), li puc dir 'Ikram onni', però no li puc dir mai 'tu' ni Ikram a seques.
- Com jo sóc més menuda que ella, Ikram em pot dir 'tu' o em pot dir 'Cris', segons li apetisca. Si em diu 'dongseng' (=germana petita) m'està humiliant, així que no es diu.
Les coses canvien segons si la persona més gran és un noi o una noia i per tant Lluís*, que és més menut que jo, no em dirà 'onni' (=germana gran de noia), sinó que m'haurà de dir 'nuna' (=germana gran de noi).
Bé, quin rotllo vos he soltat ara, eh? ^_^
Dubte que vos haja agradat l'explicació lingüística (jo m'haguera expandit més...), però com a mínim espere haver-vos fet arribar com són les coses per ací.
Ara és el torn de les fotos!
Esta és una casa. Punt:
Ací ens teniu a Hyeryun i a mi cuinant en terra. Sí, en terra. La cuina l'havien de fer servir per cuinar altres coses més 'delicades'. Nosaltres ens vam dedicar a fer els 'arrebosat, jeje.
La cerimònia de Chuseok és fa el segon dia. Es prepara un altaret amb el menjar que es va preparar durant el primer dia i a això de les 11 més o menys els homes, només els homes, fan la salutació i s'inclinen no sé quants cops per honorar els avantpassats.
Sabia que es feia aquesta cerimònia però desconeixia que només l'hagueren de fer els homes! Les dones estaven a dins de la cuina, of course!
Si vos fixeu bé, podeu vore com totes les fruites estan encetades.
Al costat de l'espelma esquerra segons mireu la foto hi ha un cap de porc bollit. Al costat de l'espelma dreta hi ha peix.
Ha sigut súper bo perquè una de les cosines de Hyeryun s'ha carregat el cap d'un dels peixos mentre paraven la taula... juijiuji Li han hagut de clavar un pal de fusta al pobre peix per a poder-li aguantar el cap.
Les dones havien preparat la taula com heu vist en la foto, però quan han arribat els homes (no cal dir que havien marxat perquè de prepar el menjar no s'encarreguen... ¬¬) un dels tiets ha començat a remenar-ho tot i a canviar-ho de puesto... Aisssh!!
Ací teniu una foto de la porta, però el que m'interessava era el quadradet que hi ha penjat a un racó. Em sembla que deu ser per protegir la casa d'esperits o alguna cosa semblant. Ho he preguntat, però no entenia gaire el que em deien >.<
El quadradet de més a prop:
Ara venen les fotos que més m'agraden. Són Hyeryun i els seus cosins. Tenen entre 12 i 20 anys i són tots súper macos! ^^
Ací teniu dos de les cosines, sorry però només m'enrecorde del nom de He-mi, la que duu ulleres i amb qui millor m'he dut. Riuen perquè han agafat un bitxeho i l'ensenyen a la càmera. En Corea, igual que al Marroc(¿?), no està ben vist que les noies riguen fort... per això moltes es tapen la boca quan riuen.
Última foto, He-mi i jo:
*edite: on havia posat Aquiles pose Lluís perquè Aquiles i jo vam nàixer el mateix any, així que no conta... perdoneu per informar-vos malament.
2. Això és el pis. Bàsicament no hi ha res, només els armaris, els estenedors i un moble amb tot de xampús i gels. Segurament una de les noies portarà una tele. iuhuu ^^
Hui ha sigut el primer dia que he ixit de la resi/uni. He quedat amb Jun-Sik, un amic coreà del Xesco. I sí, confesse que també hem parlat en anglès... :s
