S'ha acabat!

Bé, ara fa tot just un any que vam obrir el blog i no deixa de sorprendre'm què ràpid passa el temps. No es pot negar que en els últims mesos he tingut més descuidat el blog. Amb tant de canvi i tant de viatge, una se descentra, supose.

L'estada a Corea ha sigut una gran experiència i puc dir amb certesa que he après un munt de coses d'una cultura que es totalment diferent a la nostra. Encara que el meu objectiu primer era aprendre coreà, viure allà 10 mesos i mig m'ha obert els ulls i la ment i m'ha fet vore que les societats s'autoimposen límits, uns límits que nosaltres, com a individus, som moltes voltes incapaços de vore i que fan que en moltes ocasions no comprenguem per què es fan les coses d'una certa manera.

Per la meua banda, puc dir que he anat amb una mentalitat receptiva i que els meus esforços per integrar-me van donar fruit. Això sí, l'estudi no ha anat tan bé com m'havia proposat, però com ha mínim he arribat a un nivell suficient per comunicar-me i establir uns llaços socials que ara recorde amb molta estima.

En principi no està prevista la versió alemnya de les meues aventures, però no se sap mai. Potser després si estic molt avorrida, canviaré d'opinió.

En tot cas, vull agrair-vos la constància amb què m'heu llegit.

Ha Noi (o I love Euromed)

Bueno, bueno, nunca sabes lo que te espera antes de subir al tren. Nosotras, ayer, si que sabiamos lo que no nos esperaba: una cama o litera bien mullidita. Si, es lo que tiene no reservar billetes con antelacion.

Aun asi, nos resignamos a los asientos que era la unica opcion que nos quedaba si es que queriamos salir ese mismo dia. Ya se sabe, 40 horas en tren (has leido bien, 40 horas y no 4) pueden ser duras pero con un asiento reclinable y buena companyia todo se puede pasar mas rapido...

La sorpresa nos la llevamos al subir al vagon... donde conyo estaban los asientos???? Aquello eran unos putos bancos de madera!!! Si, si, de esos que puedes ver en el museo del tren. Nada, que tampoco es que vayamos de princesas pero dormir dos noches en unos bancos de madera donde en un espacio para dos personas (sentadas) meten a tres, no era la opcion mas tentadora.

Asi que raudas y veloces hicimos gala de lo aprendido por estos lares y antes de que el tren hubiera arrancado ya le habiamos sugerido al revisor la posibilidad de upgrade nuestra plaza. Creo que en algunos sitios a eso le llaman soborno, pero yo prefiero decir que compramos nuestro billete en el tren y ya esta.

Lo mejor estaba por llegar porque aunque el pobre hombre nos saco de ese vagon de gallinas humanas no nos llevo al coche de las literas (no debian de quedar plazas libres..?) si no que nos mostro un cuchitril o, mejor dicho, un armario reformao en litera! La litera de arriba creo que era una puerta... En fin, menos mal que al menos teniamos una esterilla, jajaaja.

Y para acabarlo de arreglar la ventana, porque no os penseis que teniamos aire acondicionado (un ventilador r2d2 y gracias), tenia unos barrotes la mar de majos que le acababan de dar ese aire de carcel que no habia experimentado en mi vida.

Al final y cuando ya quedaban menos de cinco horas para llegar a nuestro destino, nos ha despertado a toda prisa y hemos acabado en dos literas diferentes. Esta vez si, con aire acondicionado y todo. Tan acondicionado que creo que me he constipado.

Como le decia a Paz, todo esto son experiencias, que vivimos y que luego podremos contar. No sabeis como valoro ahora los trenes de la renfe... Y pensar que nunca he cogido el cercanias que tarda cinco horas en ir de Valencia a Barcelona porque me parecia un palizon...

Besos para todos desde la capital Vietnamita!

Camboia

Despres d un llarg silenci torne a donar senyals de vida. No cal que vos feu il.lusions perque sere breu.

El nostre viatge en plan Willy Fogg ja ha passat del seu punt mig (o mitja?). Hui hem arribat a Phnom Penh, la capital de Camboia, que es un dels paisos mes pobres d Asia. Ahir vam estar visitant les ruines d Angkor, famoses per moltes coses i ja fa uns anys mes encara per haver shi rodat Tomb Raider amb Angelina Jolie. En fi, jo que vos volia parlar de lo malament que estan les coses per aci i va i m ixen temes de farandula. Si es que...
Nomes vos dire que aci a les vaques se ls veuen els ossos i que els xiquets treballen des de ben xicotets.

A mes, he mirat abans per internet que el pais nomes te dos linies de ferrocarril pero que nomes hi ha tren de passatgers una volta a la setmana. I abans ho hem preguntat i ens han dit que a la ciutat no hi ha autobusos (urbans). Aixo contrasta amb els restaurants, hotels i cafeteries que tenen montats per als turistes. I es que per molt que vulgam anar de viatge barato, no deixem de ser un parell mes de turistes...

Besets per a qui haja fet puenting i per a qui no tambe!

Tornada...

Sí, ahir per fi vaig canviar el bitllet d'avió i ara ja puc fer públic que torne a Europa el:

16 d'AGOST!!!

Però abans em queda per davant un gran viatge, bé, en realitat me'n queden dos. I potser a alguns vos pareixerà una tonteria però ara tinc més por que mai a morir-me o que em passe alguna desgràcia. Ara que sé tot el que tinc a casa i que 'me muic' de ganes de vore-vos, ara és quan més valore estar bé. Quina ratllada? Tant de bò siga només això ;)

Per als més curtets vos repetisc que tinc moltes i moltes ganes de vore-vos, a tots!!!!!!!!!!!!!!!!
Molts beseeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeets!!!

Energia positiva

Des d'ací te vull donar les gràcies pels ànims que em vas donar ahir. Perquè em vas fer posar-me a fer el que havia de fer. No m'aniria mal sentir coses així més sovint, hehe. Hui ja està, gràcies a tu sóc més lliure.
Des d'ací te vull animar jo, perquè tu sí que pots amb 40... i més. Encara que sí te passes el dia davant la tele ja és més difícil, però jo sé que tu pots, confie en tu!
Gràcies angelet meu :*

GRÀCIES!

I a la resta dir-vos que demà postejaré una gran notícia. Estigueu atents... :D

Viatget a l'estiu

Després de molts problemes, per fi he pogut comprar els bitllets.


Seül - Singapur i Hong-kong - Busan

seran les parades confirmades; la resta ho determinarà el destí, la meua compi de viatge i els diners que ens vagen quedant a la butxaca ;)

Examen oficial

Hui han eixit els resultats de l'examen oficial de coreà. Jo aspirava a... no suspendre. I al final no ha anat malament. No arribe al 4rt nivell, me quede al 3r, què hi farem ^^

S'acosta el final

Hui és el primer dia del meu últim mes a Busan. Encara no sé que faré després, però vos ho aniré dient pel blog.

Com que ja tocava actualitzar vos escric quatre línies i em compromet a escriure més esta setmana, que tinc moltes coses pendents de dir! ^^

Besets

No hay nada

Corto y pego:

***

Las opiniones de Albert Einstein sobre el hecho religioso han sido objeto de polémica entre los expertos. Una carta inédita que remitió al filósofo Eric Gutkind en 1954 muestra ahora al genio más escéptico. Los siguientes son extractos de la misiva, publicada por The Guardian.(...)

"La palabra Dios, para mí, no es más que la expresión y el producto de las debilidades humanas, y la Biblia una colección de leyendas dignas pero primitivas que son bastante infantiles. Ninguna interpretación, por sutil que sea, puede cambiar eso (para mí). Tales interpretaciones sutiles son muy variadas en naturaleza, y no tienen prácticamente nada que ver con el texto original. Para mí, la religión judía, como todas las demás religiones, es una encarnación de las supersticiones más infantiles. Y el pueblo judío, al que me alegro de pertenecer y con cuya mentalidad tengo una profunda afinidad, no tiene ninguna cualidad diferente, para mí, a las de los demás pueblos. Según mi experiencia, no son mejores que otros grupos humanos, si bien están protegidos de los peores cánceres porque no poseen ningún poder. Aparte de eso, no puedo ver que tengan nada de escogidos.Me duele que usted reivindique una posición de privilegio y trate de defenderla con dos muros de orgullo, uno externo, como hombre, y otro interno, como judío. Como hombre reivindica, por así decir, estar exento de una causalidad que por lo demás acepta, y como judío, el privilegio del monoteísmo. Pero una causalidad limitada deja de ser causalidad, como nuestro maravilloso Spinoza reconoció de manera incisiva, seguramente antes que nadie. Y las interpretaciones animistas de las religiones de la naturaleza no están, en principio, anuladas por la monopolización. Con semejantes muros sólo podemos alcanzar a engañarnos (...) a nosotros mismos, pero nuestros esfuerzos morales no salen beneficiados. Al contrario (...)".

***

De la parte que entiendo solo estoy en desacuerdo con eso de que los judíos están libres de tal cáncer.

광우병, FTA, 등

No sé si a casa també hauran arribat ressonàncies del que està passant a Corea amb la carn de vedella últimament. Bé, que conste que no estic molt posada amb el tema, però miraré de fer-vos-en cinc cèntims (cinc, eren cinc, oi Ikram?).


Resulta que Corea ha firmat un Acord de lliure comerç (pendent de ratificar encara pel Parlament) amb els Estats Units. I com sabeu els Estats Units és un gran exportador de menjar, des de carn a cereals. I les coses funcionen així al món: per poder vendre els teus cotxes als EUA hauràs d'acceptar que algun cosa siga exportada al teu país. Fins ací sembla que no passa res, no problem: jo exporte Hyundais (현대, pronunciat 'hieondae', per ser més acurades) i a canvi em compromet a menjar-me l'arròs o 'el que siga' americà.


Recordem que Corea importa un percentatge força elevat de menjar, que una vegada em va semblar entendre que era del 60% per l'arròs, però no vos ho podria assegurar. Recordem també que l'any 2003 va prohibir les importacions de carn de vedella dels EUA per que s'hi havien donat casos de la malaltia de les 'vaques boges'.


Bé, doncs resulta que fins el 2006 no es va tornar a importar carn americana i amb condicions: que l'animal no tinguera més de 30 mesos i que la carn no tinguera ossos perquè incrementàven el risc de contagi. La polèmica ha esclatat ara que el govern del nou president, Lee Myeong-Bak, ha cedit a la pressió i ha acceptat l'entrada de carn americana encara que siga de més de 30 mesos i hi haja els ossos. El curiós del cas és que la vedella no forma part de l'ALC, sinó que és un pacte a part.

A mi em sembla que Corea està sotmesa a una gran pressió per part dels Estats Units, vaja que els tenen agarrats pels.... Ací hi ha hagut manifestacions en contra i el president és tema de conversa fins i tot entre els adolescents.
En qualsevol cas i com a mesura de prevenció i fins que s'aclarisquen una miqueta les coses jo ja fa uns dies que no menge carn de vedella. Encara que entre això, la gripe aviària aquella i totes les coses que van sorgint acabarem per no poder menjar res.

Per cert, ja m'han preguntat unes quantes voltes que com està la situació a Espanya i la veritat és que no he sapigut què respondre. Algun lector informat que em diga d'on és la carn, si hi ha hagut cap problema últimament i com estan els preus.

Vinga, que ja teniu deures! ^^

PD: Vull afegir que hui en dia la indústria càrnica fa pena, les condicions en què se crien els animals són denunciables i basta saber quines barbaritats els hi fan com per voler deixar de menjar carn. Mireu algun documental per fer-vos una idea. Podeu començar per Earthlings.

Un bon dia entre tants dies normals

Sí, tampoc és que haja passat res especial, però si al fet de dormir fins les 12 del migdia i dinar arròs al curry (mmmmh... no és el que conegueu vosaltres però mmmmmh igual) afegim la sorpresa de vore que... les quatre amigues amb qui principalment compartisc les meues intimitats m'han enviat un mail, ni que fora una línia, el mateix dia... això és GENIAL!! no m'havia passat mai ^^

... (ni em tornarà a passar, evidentment)...

i m'alegre especialment perquè n'hi ha un parell que només m'escriu una volta cada mes o cada dos. De manera que el fet que coincidiren m'ha deixat meravellada. (Per situar-vos bé potser caldria afegir que últimament me passe els dies mirant el correu i el que més m'arriben són mails en cadena de l'estimat pater nostrum, a qui aprofite per saludar ara -hello^^)

Però la cosa no acaba ací, perquè hui també he rebut una cridada que feia moolt que esperava. Les coses de la vida és que no l'he sentida perquè el mòbil estava en silenci. Sí, el segon cop que han tocat tampoc... però bé, això és el que menys importa ^^
I a més a més, hui he cobrat! Sí, encara no tocava, però a vore qui diu que no a cobrar abans d'hora :)
I per últim, sorpresa del dia amb una tocaeta de ma mare 'd'estrangis' des de l'oficina. lol.

Mare, és vitat que els coreans són molt treballadors. Jo pense que se passen una miqueta i no cal exagerar tant. A més em sembla que segons vagen millorant les condicions laborals i l'economia s'estabilitze (si és que això és possible), llavors començaran a reduir la jornada laboral, que ara de vegades acaba a les 9 per alguns, a les 11 per altres..; a no treballar dissabte, que hi ha pocs que no hagen de pringar; a no fer que els xiquets se tiren fins les 12 de la nit al col·legi (sort de no haver crescut ací... és l'únic que se m'acut dir).
En fi, que no aniria malament un coreanet per compensar lo gossa que t'ha eixit la filla... juas.

Vinga, molts besets a totes.

Edició: se m'oblidava posar el començament d'un dels mails en qüestió, que m'ha fet molta gràcia. And I quote:
'Cris cris cris...q tal? como va por el pais de .... de... uhm... kim ki duk? jujuju'

I tu què tens al cap?

Ja fa una setmana que vaig anar a tallar-me els cabells. Volia provar alguna cosa diferent i vaig animar a fer-me la permanent. Estava tota nerviosa perquè no sabia com em podien quedar els cabells d'arrissats. Però ací vos deixe el resultat. Ja veieu que preocupar-se per les coses no val la pena.
Qui trobe un puto rull té premit! ^^


I este és el jardí nou que han fet a la uni durant les vacances. Amb font i tot, amb riuet i tot. I és un dels motius pels quals ha pujat tant la matrícula enguany (no, mare, no és la que pague jo...).
El que sí admire és que l'hagen fet només en tres mesos. Són uns cracks, els coreans.^^

Pd: sí, sempre duc la mateixa roba, què passa? És que el rosa em queda molt bé... ㅎㅎ

엄마, 아빠 사랑해요!

오늘 어버이날이라서 부모님께 고맙다는 말 할게용~~ :*

Yangsan

Ahir vam anar d'excursió a Yangsan, primer al temple i després al parc d'atraccions que hi ha a la mateixa ciutat. Tot cortesia del Centre de relacions internacionals de la uni. lol.

I com pareix que vos agraden més els pots amb fotos que els totxos, ací vos en deixe unes quantes ^^







A tots els temples hi ha fonts on pots beure aigua ben fresqueta.





Amb l'ex-compi d'habita.

Amb un grupet de xinos de la nostra uni.

Em va meravellar este arbre. Quin color tan intens i preciós!

Per cer, als temples budistes et donen el dinar gratis... (Angels, i jo sense saber-ho...). Però s'ha de dir que l'arròs que ens van donar ahir no era especialment deliciós :S

I això era el parc d'atraccions, que era més aviat per xiquets. Ens ho vam passar bé, però vaig acabar amb la cara ben rojeta *^_^*

I hui ha passat la torja olímpica per Seül, amb incidents però sense deixar d'arribar on tocava.
Ací a la resi, a banda de rentar roba no he fer res xddddd

Societat competitiva i rotllos de biblioteques

La setmana passada vam tindre els examens parcials de meitat de semestre i per lliurar-me de possibles temptacions vaig decidir tancar el portatil a un lloc segur, perque tots sabem que internet es un gran invent pero tambe es la perdicio d un estudiant en epoca d examens. Aixi que l ordinador es va passar practicament cinc dies tancat a l armari, desterrat del seu territori.
Tot i que diumenge tenia l'examen oficial de corea (has llegit be, diumenge), divendres el sindrome d'abstinencia s'havia aguditzat molt i el meu estimat no va trigar gaire a eixir de l'armari. I a tothom li paregue be.

Quins pensaments mes profunds, eh? Be, si voleu que vos sorprenga una miqueta mes vos dire que la setmana passada em vaig llevar dos dies a les cinc del mati. No m'ho creia ni jo. I es que aci o la gent estudia molt o a la biblioteca no hi ha prou cadires o totes dues coses, perque resulta sorprenent que a les set del mati ja estiguen totes les cadires reservades. Es flipant aco dels coreans. I jo com no volia ser menys tambe vaig decidir alcarme prontet per agarrar un bon puesto. La meua sort es que ja visc al campus (que vos recorde que esta damunt d una muntanyeta), no vull ni pensar a quin hora es devia alcar la gent que vivia en altres barris xdd
Tambe hi ha gent que no tornava a casa i es quedava a la biblio, amb la manteta inclosa.

La veritat es que la competitivitat al sistema educatiu (i laboral) es molt forta a Corea i no tinc cap dubte que en part es deu al sistema de puntuacio. En Europa per regla general si a l'examen traus un 7, te posen un 7 i tant fa el que hagen tret els altres, pero tant a Corea com al Japo el sistema es diferent i la teua nota dependra sempre de la nota dels teus companys. Es a dir, es calcula el percentatge respecte a la resta de la classe. I quin es el resultat d'aixo? Doncs que sempre hi haura algun que traga la nota maxima i sempre hi haura algu que suspenga. Be, suspens suspens no es, pero no queda gens be tindre una D al teu expedient i una F ja...
De fet, aquest sistema de puntuacio el van portar els japonesos quan van invair i annexionar la peninsula coreana el 1910. Com a consequencia del domini japones Corea va heredar moltes coses del Japo en materia d'educacio, cultura i dret (i mes coses que jo desconec, of course).

En resum, que en este pais sempre has d'estar pendent del que facen els altres i la llei del minim esforc que tant agrada a Espanya no funciona a Corea. No dubte que aquest sistema traga el maxim profit de l'educacio i conseguisca que la gent es comprometa mes, pero em pregunte si aixo despres no continua un cop te llicencies, si no se trasllada a la resta d'aspectes de la vida. Tinc la sensacio que els coreans sempre es comparen amb els altres: quina casa tens, quant guanyes, a quina empresa treballes. Si, d'aixo n'hi ha a tot arreu, que ingenua que soc, pero potser a Espanya no es tant fort o potser es que jo no m'hi he volgut fixar.

Encara no se amb exactitud quan tornare a casa, pero supose que sera al juliol. Hem d'esperar una miqueta a vore que sorgix fins a llavors. El que si que vos puc dir es que este semestre estic molt mes contenta amb el curs, deu ser perque ja puc mantindre conversacions basiques amb els coreans, i que m'he apuntat a algunes classes mes dificils i aixo suposa un repte (i alhora una frustracio). Sense cap dubte el pitjor moment per mi van ser les vacances perque tothom havia marxat, no havi classes i jo tenia mes aviat poques coses a fer.
El cas es que fa un parell de setmanes la profe de corea de la uab em va dir que m'escriuria una carta de recomanacio per una beca de postgrau a Corea. No vaig tardar ni 24 hores a respondre i dir-li que de moment no calia, que abans em feia falta estar una mica per Europa. El mes curios es que la setmana passada, entre tant(?) d'estudi, sem va passar pel cap la idea i que potser no estaria tant malament estudiar aci...
Pero tranquis, que nomes em va durar un dia i ben prontet vaig recordar com m'havia sentit al febrer. De moment torne. ^^

Per cert, ahir vaig parlar amb Paz... dos hores i mitja mes o menys i em va encantar! feia tant que no parlavem :P

Ah, a mes vull dir que en les ultimes quatre setmanes em van arribar quatre sobres, tots diferents pero amb una cosa en comu... (ais, ara semble la del monoleg) amb molt de sentiment. Em va fer molta il.lusio rebre'ls, pero no dixa de cridar-me l'atencio el fet que dos de les targetes de felicitacio, la d'AnNus (jojojojojojojojojojoojojo... quin enginy el meu) i la de la Silvia, tingueren el dibuixet d'una... vaca!!!! Va ser coincidencia o complot? Era una indirecta? M'esteu dient vaca de manera subliminal? No se com prendre-m'ho, you know... ?

I si vos pareix be hui arribem fins aci, que ja vos he deixat un bon rotllo per tindre-vos entretinguts una estoneta.

Boicot

M'agradaria saber què pensa en Lluís d'això boicotejar els jocs. No per res, sinó perquè sé que si visquerem junts ja n'hauríem parlat del tema. A més, que fa molt que no en sé res de tu... :(

Diumenge passarà la torxa olímpica per Seül i els xinos de la resi ja s'han organitzar per anar-hi. Em sembla que hi anirà més del 70% de xinos de la nostra uni. M'ha sorprès molt vore que siguen tan patriòtics. L'altre dia es van posar com bojos perquè hi ha via gent d'una esglèsia d'ací a prop que feia campanya per boicotejar els jocs. Juas. Em sembla que no em podria importar menys.





- Sí, pos bé que escrius un post.
- Era per dir alguna cosa. Que ja trobe a faltar els comentaris...

Ikram

힘네!!! 할 수 있어!
지금 너는 힘들어... 난 너옆에 없어서 미안해 ㅠㅠ
화이팅!!

베세트스

Resaca patrocinada por...

el profesor!!!!

juas, que sociedad más extraña esta... xd

lo dejaremos aquí y no os daré más detalles porque el blog también lo lee mi padre... jjojojojo.

besitos :*

És primavera! ^^

Sí, la primavera ja arriba a les botigues i al carrer! Hui de fet ha sigut el primer dia que ha fet calor perquè fins ara encara que fera bon dia també fea una rasqueta considerable.

I amb el canvi d'estació arriben a Corea les flors dels cirerers. És molt molt bonic i diuen que quan cauen tens la sensació que està nevant... ^^
Encara que també tinc un amic que no té xicona i diu que vore els cirerers en flor el fa sentir-se més sol. Pobret, hi ha gent per tot.








I esta foto la pose perquè m'ha fet gràcia vore a una dona que devia tindre uns 60 anys com a mínim anar en moto. Que voleu que vos diga, no és una cosa que és vega cada dia, oi?
Sí, això del casc ho fan els grans i els menuts perquè ací tothom és molt presumit i si te poses el casc ja has cagat el pentinat. El mateix passa amb la gent que duu gorres (i n'hi ha moltíssima!), que se la posen al matí i fins que no tornen a la nit no se la lleven, juas, que poc pràctics que són per algunes coses.


Per cert, ja m'ha arribat la carta de la iaia, amb alguna cosa escrita en xino i tot. M'ha fet riure molt i m'encanta que l'humor es puga transmetre per escrit... és força difícil.

També vull dir que hui m'ha arribat un paquet sorpresa, que no m'esperava per res de res. Que em pensava que seria de ma mare, però no... MERCI! De fet l'únic que m'esperava era una postaleta... però fa una setmana, a estes alçades ja no m'imaginava que m'arribara res!
Ah!, a la gent de la resi els hi ha agradat molt ;)

Aclaració: que jo no me minge el monyo!! Que simplement ho vaig ficar perquè a la foto havia ixit aixina! :P

Edició d'última hora: estava llegint una notícia sobre les protestes que hi ha hagut a Chile perquè han prohibit la venda de la píndolaxd del dia després i m'han fet molta gràcia els eslògans dels manifestants, que eren majoritàriament dones: "alerta ciudadana, ahora los jueces se meten en tu cama" o "no queremos, no nos da la gana, hacemos aborto toda la semana". I això és tot per hui.

Esperem comentaris~ ^^

Relax, take it eeeeeeeeasy

For there's something that I can do... ^^

Em sembla que el que puc fer és deixar-me una assignatura, a què sí?

Vinga, cuideu-vos molt!

Per cert, que bé parlar amb ma'...

Mon pare menja roba, jo menge cabells... ^^

La cris is de los 24

Lo bo de estar a Corea és que continue tenint la mateixa edat que fa un mes. La realitat és que una ja no és tan jove... i això és nota ^^

Divendres les xiques que aniran l'any vinent a la UAB d'intercanvi i amb qui faig unes classes de 'repàs' de castellà em van regalar un pastís! No m'ho esperava, em pensava que aniríem a sopar o beure alguna cosa i van vindre amb un pastís.






Dissabte 29 vam anar a sopar amb Myeong-hee, Hye-ji, Wei-ran i Hyeon-hun. Celebració íntima. Vam menjar una barbaritat xdd






I el que més em va agradar de la nit va ser el regal de Myeong-hee i Hye-ji. Tot fet per elles, una el contingut i l'altra el continet. Que guai xddddd

Reproducció de l'alfabet coreà antic. Ara també es fa servir però amb algunes variacions.





Quantes fotos, no vos podeu queixar. Ara fins d'ací a un mes no torne a penjar res... jajjaa.
Besets per tothom! :*

Cerámica 3월 8일 2008년