Societat competitiva i rotllos de biblioteques

La setmana passada vam tindre els examens parcials de meitat de semestre i per lliurar-me de possibles temptacions vaig decidir tancar el portatil a un lloc segur, perque tots sabem que internet es un gran invent pero tambe es la perdicio d un estudiant en epoca d examens. Aixi que l ordinador es va passar practicament cinc dies tancat a l armari, desterrat del seu territori.
Tot i que diumenge tenia l'examen oficial de corea (has llegit be, diumenge), divendres el sindrome d'abstinencia s'havia aguditzat molt i el meu estimat no va trigar gaire a eixir de l'armari. I a tothom li paregue be.

Quins pensaments mes profunds, eh? Be, si voleu que vos sorprenga una miqueta mes vos dire que la setmana passada em vaig llevar dos dies a les cinc del mati. No m'ho creia ni jo. I es que aci o la gent estudia molt o a la biblioteca no hi ha prou cadires o totes dues coses, perque resulta sorprenent que a les set del mati ja estiguen totes les cadires reservades. Es flipant aco dels coreans. I jo com no volia ser menys tambe vaig decidir alcarme prontet per agarrar un bon puesto. La meua sort es que ja visc al campus (que vos recorde que esta damunt d una muntanyeta), no vull ni pensar a quin hora es devia alcar la gent que vivia en altres barris xdd
Tambe hi ha gent que no tornava a casa i es quedava a la biblio, amb la manteta inclosa.

La veritat es que la competitivitat al sistema educatiu (i laboral) es molt forta a Corea i no tinc cap dubte que en part es deu al sistema de puntuacio. En Europa per regla general si a l'examen traus un 7, te posen un 7 i tant fa el que hagen tret els altres, pero tant a Corea com al Japo el sistema es diferent i la teua nota dependra sempre de la nota dels teus companys. Es a dir, es calcula el percentatge respecte a la resta de la classe. I quin es el resultat d'aixo? Doncs que sempre hi haura algun que traga la nota maxima i sempre hi haura algu que suspenga. Be, suspens suspens no es, pero no queda gens be tindre una D al teu expedient i una F ja...
De fet, aquest sistema de puntuacio el van portar els japonesos quan van invair i annexionar la peninsula coreana el 1910. Com a consequencia del domini japones Corea va heredar moltes coses del Japo en materia d'educacio, cultura i dret (i mes coses que jo desconec, of course).

En resum, que en este pais sempre has d'estar pendent del que facen els altres i la llei del minim esforc que tant agrada a Espanya no funciona a Corea. No dubte que aquest sistema traga el maxim profit de l'educacio i conseguisca que la gent es comprometa mes, pero em pregunte si aixo despres no continua un cop te llicencies, si no se trasllada a la resta d'aspectes de la vida. Tinc la sensacio que els coreans sempre es comparen amb els altres: quina casa tens, quant guanyes, a quina empresa treballes. Si, d'aixo n'hi ha a tot arreu, que ingenua que soc, pero potser a Espanya no es tant fort o potser es que jo no m'hi he volgut fixar.

Encara no se amb exactitud quan tornare a casa, pero supose que sera al juliol. Hem d'esperar una miqueta a vore que sorgix fins a llavors. El que si que vos puc dir es que este semestre estic molt mes contenta amb el curs, deu ser perque ja puc mantindre conversacions basiques amb els coreans, i que m'he apuntat a algunes classes mes dificils i aixo suposa un repte (i alhora una frustracio). Sense cap dubte el pitjor moment per mi van ser les vacances perque tothom havia marxat, no havi classes i jo tenia mes aviat poques coses a fer.
El cas es que fa un parell de setmanes la profe de corea de la uab em va dir que m'escriuria una carta de recomanacio per una beca de postgrau a Corea. No vaig tardar ni 24 hores a respondre i dir-li que de moment no calia, que abans em feia falta estar una mica per Europa. El mes curios es que la setmana passada, entre tant(?) d'estudi, sem va passar pel cap la idea i que potser no estaria tant malament estudiar aci...
Pero tranquis, que nomes em va durar un dia i ben prontet vaig recordar com m'havia sentit al febrer. De moment torne. ^^

Per cert, ahir vaig parlar amb Paz... dos hores i mitja mes o menys i em va encantar! feia tant que no parlavem :P

Ah, a mes vull dir que en les ultimes quatre setmanes em van arribar quatre sobres, tots diferents pero amb una cosa en comu... (ais, ara semble la del monoleg) amb molt de sentiment. Em va fer molta il.lusio rebre'ls, pero no dixa de cridar-me l'atencio el fet que dos de les targetes de felicitacio, la d'AnNus (jojojojojojojojojojoojojo... quin enginy el meu) i la de la Silvia, tingueren el dibuixet d'una... vaca!!!! Va ser coincidencia o complot? Era una indirecta? M'esteu dient vaca de manera subliminal? No se com prendre-m'ho, you know... ?

I si vos pareix be hui arribem fins aci, que ja vos he deixat un bon rotllo per tindre-vos entretinguts una estoneta.