Getting out of my cage...

Com diu la cançò ^_^

Ahir vam quedar amb uns amics de classe i per variar i no anar de bar en bar com sempre, vam fer algo diferent:


Esasto, vam anar a jugar als bolos! I la veritat és que va estar molt bé, val la pena canviar una mica i buscar altres maneres de divertir-se.

Ací teniu a Ori i Jong-ho. Ella és xina i s'ha de reconèixer que ho fa tot bé i a més és simpàtica, quina enveja. Jong-ho és un pallasso, sempre està fent bromes. A finals de febrer marxarà a la Xina un any. Quina llàstima perquè ens duem molt bé, encara que sempre em fa rabiar!


I després dels bolos i de nar a menjar alguna coseta per recuperar forces vam acabar anant a...


Sips! Vam anar a jugar al billar (당구) o, més concretament, a la varietat que els coreans diuen 'pocket ball' i que després de mirar una mica per wikip-- internet, dic, doncs resulta que es diu 'eight ball' en anglès i 'bola ocho' en castellà.
No sé jugar al billar i li done amb molt poca força a la bola... però em va agradar molt jugar-hi i espere nar-hi més sovint a partir d'ara ^^

Com voleu que vos pose fotos meues...

Canviant de tema, ací teniu l'edifici principal de la uni on hi ha el rectorat i l'administració, em sembla. A la foto podeu vore una pancarta gegant i una tenda montada al davant de l'edifici que són part de les activitats de protesta dels estudiants perquè han apujat la matrícula d'enguany un 30%!!

Pot ser alguns no sabeu que tant a Corea com al Japó el curs comença al març i no al setembre/octubre com fem nosaltres. Això vol dir que la setmana vinent comença el període de matriculació... i el de pagament de la matrícula també, of course.

M'ha agradat vore que els estudiants coreans també es mobilitzen, perquè tenia el prejudici que ací això de les protestes no es duia molt. Però no, resulta que Corea ha viscut moltes manifestacions, vagues, protestes, etc. i molt multitudinàries durant la seua història.

Ací teniu les bosses de sang dels estudiants...

A Corea, a Europa, units per una universitat pública i de qualitat!!!

Troba't!

Regal que la Myeong-Hee (resulta que s'escriu així) em va fer al desembre ^^


Ah, i'm not ms brightside...

La reina de las elipsis...

Alguien me dijo una vez que era la reina de las elipsis... pero no creo que él aun se acuerde de eso.

Aquella vez lo escribí y gracias a eso he podido releerlo hoy... y recordarlo.

Lo que no escribí, ya lo olvidé,
lo que no escriba, lo olvidaré.

Además hoy también me han dicho que era la reina de las preguntas (???), pobre mujer, anda que no la he amargado ni nada.

Antes de acabar, quiero decirle a una persona QUE ME TIENES ABANDONADA!!! Ni tanta expojove, ni ligues, ni entregas ni ná! Una líneeeeeea~ es lo que te pido. Bueno, no, te pido más ;)
Ah, y que sepas que a lo mejor la señora papaya vuelve pronto... Ahí queda eso.

Ahora sí que me piro a dormir, que tanta nocturnidad no es buena porque ya veis los posts más sinceros que me salen, juas. Como el frotar, estoy del ciber-stalking se va a acabar!

A DOPO~

I tu a què jugues?

Angels, te suena?? ^_^

Al final la setmana passada vaig anar a vore-la i... a què no saps de què anava? D'un equip d'handbol femení! Toma ya! Com és que no ho vam saber a la primera?
I és que el que no facen o es copien els coreans... Qui m'anava a dir que algun dia voria en el cine una pel·li d'hanbol i a més femení. Quina sorpresa.

La pel·li es diu 우리생애최고의순간 , és a dir, 'El millor moment de les nostres vides' (o de la meua vida...) i el títol internacional que li han posat és 'Forever the moment'.

No em pregunteu detalls perquè com vos podeu imaginar no vaig pillar ni el 25% dels diàlegs, però la qüestió és que entre una cosa i l'altra anava sentint coses de 'or, Barcelona, medalla, 1992'... i encara que m'havien dit que la pel·li es basava en fets reals, no podia creure'm que Corea haguera guanyat res en handbol femení. Però com passa sovint, m'enganyava. Resulta que la sel·lecció coreana femenina ha guanyat l'or als jocs olímpics dos cops (Seül - 88 i Barcelona - 92) i a més van guanyar la plata tres vegades (Los Angeles - 84, Atlanta - 96 i Atenes - 04). I per si això era poc també van ser campiones del món el 1995! I flip, flip.

I parlant de tant de rànking, ací vos pose com van les apostes que han fet els lectors tan agriats, perdó, agraïts que tinc (els agriats són els que no dixen comentaris...):

Nom -> N. punts que trauré a l'examen:

• mardelce -> 135 punts
• marticer -> 240 punts
• m.angeles -> 199 punts

I lo bo és que ja he fet l'examen però fins d'ací a uns quants dies no sabrem el resultat! ^^
Si algú s'anima també pot fer participar en l'aposta, que encara sou a temps. Per animar la cosa (si és que és possible animar-la) vos recorde que hi ha premi per la persona que guanye!!

Vinga, ho dixarem ací de moment. Besets a tothom.

PD: també vos volia posar una altra foto, però l'ordinador no em detecta la càmera... malo, malo.

La màscara

Eis!

Que ja fa uns dies que volia actualitzar encara que no tinc cap novetat especial per contar-vos.

Dimecres vinent acabem les classes i tenim també l'examen final. Menos mal que jo vaig d'oïent com qui diu i que si el suspenc tampoc no passa gran cosa... De moment vos diré que en l'examen de prova de divendres passat vaig traure 102 punts... de 400 que és el màxim -s'han de traure com a mínim 240 punts per aprovar~ juis. Bé, mira, com a mínim em servirà de pràctica. A vore si podem arribar ni que siga als 110.

No té res a vore, però hui una de les nostres profes ens ha dit que per estudiar idiomes calen indispensablement dos coses. A saber:
1) Temps
2) Diners

Ein? Jo en segon lloc havia dit 'Amics', juas. Però és vitat, que calen diners... no cal preguntar-ho a casa, vitat? (No dic gràcies molt sovint, oi? Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies...)

D'altra banda, també volia dir que ja fa temps que no vaig amb la càmera amunt i avall com feia durant el primer semestre. Això vol dir que me vaig acostumant i ja no hi ha tantes coses que em criden l'atenció perquè són diferents? Vol dir que ara m'he tornat encara més mandrosa i em fa pal fer fotos i tot? chi lo sa(?)...

Bé, per confirmar que no, que els coreans no han deixat de sorprendre'm vos pose una mostra gràfica. L'altre dia una de les compis del pis s'estava posant una mascara d'arcilla o substància semblant i com que li sobrava em va vindre a l'habitació i plas! plas!
Així vaig quedar...


Estic afavorida, a què sí? ^^
Les ulleres són d'haver dormit poquet esta setmana, ja se sap, entre una conversa i l'altra...

Per acabar, vull donar les gràcies a Ikram, qui per culpa meua pringarà com ningú... MERCI GUAPA!!!

Besets a tots

PD: que guai és rebre alguns mails ^^

25 + disappointed + temes diversos

Ja tinc 25 anys!!! Me tire per la finestra?? Sí, és flipant, com potser que a casa tinga 23 i a Corea tinga 25 anys!! Que horror, això és envellir dos voltes... És lo que no vol mai ningú. I tot és perquè els coreans consideren que quan naixem ja tenim un any i que després fem anys amb el canvi d'any i no l'aniversari.
Hui en dia no tothom seguix el calendari lunar, hi ha alguns que sí i d'altres que cel·lebren els aniversaris segons el calendari solar, quin país.

Parlant d'aniversaris, vull felicitar a ma mare i a Paz, que han fet anys esta setmana!! :*

Ah, per cert...

¿Què vos pareixen? Me les vaig comprar ahir perquè les Adides les tenia tan gastades que divendres quan va ploure em va entrar aigua per un forat i se'm van banyar tots els calcetins. Així no se pot anar pel món.

Canviant de tema, volia dir-vos que dimecres vaig quedar amb en Kim, que ja no és 'en Kim' perquè ja li dic pel seu nom coreà, i la veritat és que la trobada em va decebre molt. Era la segona vegada que quedàvem des que estic a Busan i potser no teníem gaire coses a dir-nos o potser li canvia la veu (i l'actitud) quan parla en coreà, però el vaig trobar súper sec, rude i... gens divertit. Ais, o la gent canvia molt o jo havia deformat totalment els meus records o el fet de no parlar bé el mateix idioma fa molt... moooolt.
El cas és que vaig tornar a casa de mala llet i sense ganes de fer res que no fora dormir o perdre el temps.

I ara vos pose una foto de la meua nova compi d'habitació. Quan va acabar el semestre ens van fer canviar d'edifici i ara ja no visc amb Ha-yan, que per cert al febrer se n'anirà a Austràlia d'intercanvi, sinó amb 명희, que transcrit vindria a ser alguna cosa semblant a 'Myeong-hui', ja li preguntaré.


Això és tot per hui. Comenteu cosetes que sempre s'agraix! ^_^

Mi experiencia en Corea

Por primera vez, y sin que sirva de precedente, voy a cruzar de bando y pasaré de lectora a redactora. Intentaré explicar algo de lo mucho vivido por aquellas tierras y espero hacerlo lo mejor posible.

Lo primero decir que mi experiencia en Corea ha sido muy gratificante y realmente positiva. Que me ha permitido conocer un poquito un país oriental e integrarme, parcialmente, en su cultura. Lo cual supone una vivencia muy impactante, excitante y muy recomendable.


La primera cosa de la que me di cuenta es que hay 2 cosas fundamentales que no te pueden faltar a la hora de viajar:

- Saber ingles
- Llevar reloj

Lo primero porque la comunicación con las personas de otro país es fundamental y también te da independencia, ya que es muy importante para no estar continuamente molestando a tu querida hermana con pregunta esto, pregunta no se que. Aunque ella preguntaba “encantada”, jajaja. Así que a partir de ahora me aplicaré más en el tema.

Y lo segundo porque no se puede viajar sin reloj!!! Y más cuando vas en avión, son 12h de viaje y no puedes encender el móvil. Porque eso de ir mirando disimuladamente los relojes de la gente no funciona, ya que si en uno marca las 2, en otro las 4 y en otro las 7. Cual es la hora de tu destino?? Y de tu origen?? Ya que no sabes ni el destino final ni el origen del resto de pasajeros.


Mis primeros días en Corea los pasamos en Seúl. Fueron nuestros días más intensos, en los que visitamos templos, palacios, el estadio de fútbol, la torre y vimos distintas partes de la ciudad. En la que descubrí un metro distinto, que no te hace apenas esperar. Y del que me llamó la atención que en cada vagón que subí al menos una persona iba durmiéndose!! Y cuando no era una eran 4 o 5! Pero yo los entiendo, porque te ponen la calefacción en el asiento, y con eso de que tienes el culo calentito pues como que te entra la modorra!!


Luego nos fuimos a una ciudad pequeñita de cuyo nombre no quiero acordarme!jeje. En la que descubrimos que no todos los coreanos son limpios por naturaleza, que hay alguno un poco dingy. Los coreanos de por si son muy limpios, ya que era difícil ver un papel en el suelo, y eso que costaba una eternidad encontrar una papelera (se nota que ellos no se pasaban el día sonándose como mi hermana y yo). Pero fuimos a parar a un motelito que …


Y después de pasar un día nos fuimos a Busan, la segunda ciudad más importante de Corea. En la que también hicimos algo de turismo, no excesivamente porque tiene una gran cantidad de rascacielos y menos edificios antiguos. Pero en la que vivimos una nochevieja cuanto menos especial y diferente, bueno nochevieja y año nuevo!! Que celebramos las 2 cosas!!!


La verdad es que en Corea he conocido el frío gélido, porque en mi vida he ido tan abrigada y he pasado tanto frío. Así que otra de las cosas que he aprendido es que para hacer turismo el invierno no es la mejor época!


En cuanto al aspecto culinario he de decir que he comido bien, bastante mejor de lo que me pensaba. Que comí mucho más de lo que imaginaba (y muchísimo más de lo que imaginaba la gente que me conoce), que he probado gran cantidad de cosas, algunas que no me importaría volver a comer. El único pero de la comida es el picante y que aunque comiera bien no me saciaba por lo que al rato ya volvía a tener hambre, lo cual es un inconveniente porque comes lo primero que pillas, y normalmente lo primero que encuentras que te apetece no suele ser lo más sano…


Y como conclusión final diré que una de las cosas que saco de este viaje, es que, de todo se aprende y uno, a todo se acostumbra. ^-^

Sin más me despido!! Espero no haber sido pesada de leer!!!


PD: Muchas gracias por todo Onni!!! Me alegro mucho de haber hecho este viaje y haber podido pasar las navidades a tu lado. Me lo he pasado muy bien!!!!!!!

Angels

¡¡¡GRACIAS POR HABER VENIDO!!!!
Sí, gracias por compartir los fríos días coreanos!! No puedo omitir que también ha habido momentos de 'desacuerdo', pero ya sabemos que es algo normal en nuestra family. ¿A qué sí?
Además nos hemos reído muuuucho ^_^
Mientras espero que Angels escriba un post contandoos las anécdotas más importantes del viaje, aquí os dejo una pequeña selección de fotos.

La primera foto. El primer día, la primera comida con palillos.

Qué mona!! Si no parece ella... jajjaja.

Frío. Frío. Frío. Ah, y no os fijéis en lo guarro que llevo el pelo, vale?

¿Os he dicho que pasamos mucho frío?

Aquí estaba partiendose (dónde va el acento?) de risa... entre las campanadas y la hamburguesa del mcdonald's... no comment

Bueno, y ahora me piro a dormir!!! Nanit a tots ;)

Erm..?

와 진짜 문자로 한국말 잘하네요!
대단해요
크리스티나 정말 귀여워요! ㅋ

I ahí que m'estava prenent el pèl? karkarkar...
No ho sé però m'ha fet molta gràcia~
기분 좋다~ ㅋㅋㅋㅋ

Sobre això altre, potser comence a vore la llum...