Fem balanç

Ja fa un mes que vaig arribar a Busan. El temps vola i casi no m'he adonat que ja duc més de trenta dies vivint a Corea. Potser és que es necessita una agenda i un rellotge per mesurar el pas del temps...
Tinc la sensació que estic vivint un parèntesi en la meua vida, pareix que el fet d'estar ací siga una cosa aillada i no tinga relació amb el que he fet abans. I qui sap si en tindrà amb el que faré després.
El que sí sent és que m'alegre molt d'haver aprofitat esta oportunitat; ha arribat en el moment just perquè després ja haguera sigut massa tard.
I m'agradaria que ningú malinterprete les meues parules i s'enfade... La decisió de marxar també ha afectat la vida d'altres i només puc justificar-la dient que cadascú tria el seu camí; de vegades els camins es troben i de vegades es separen.

També vull dir-vos que pense sovint en vosaltres, en tots, també en aquells que encara no saben que escric este blog.

Un bes ben fort